J4 L EL "TORRAT" Barcelona, 3 de setémbre de 1927 Preu: 10 cénts. Any VI Núm.?96


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "J4 L EL "TORRAT" Barcelona, 3 de setémbre de 1927 Preu: 10 cénts. Any VI Núm.?96"

Transcripción

1 Any VI Núm.?96 Barcelona, 3 de setémbre de 1927 Preu: 10 cénts EL "TORRAT" )m una persona com llavors es vestien els d'un cambista, on va banc. El producte de i en sa cartera. 4 I havia pogut apilar uns quants milions.,2 Essent comprès en l'últim indult, J4 L fui( II volgué agafar la diligència per traslladar.se a ciutat on tenia intenció de fixar la seva re» sidència i dar-se la millor vida, amb el capi. N tal tan ben guanyat. 5 Però no a tothom afavoreix la llei i un d'aquest fou En Trabuc a - que no va ésser comprès en el abans,dit indult. I fent son acostumat treball va assaltar la diligència, i robà tot ço p ' que portaven damunt els viatgers, in» clús al Torrat que el va deixar sense - un Ywo. 6 I el pobret Bartolo el Torrat, ve;ent-se d'a'tal manera es = lamentava amb grans crits: Això és insuportablel Es completament impossible poder viatjar amb completa seguritat per les carreteres.

2 CCXCVI.- p^gw. 282 V.ROLEr Comença amb un cop de puny 1 acaba amb un ajfrz Text d'en JOAQUIM FECIT (Cont nuació) Dibuixos d'en MIRET Com que el crèdit tècnic de Raül anava en augment, l'empresari a les ordres del q,al treballava, arreplegava la millor feina del poble i com que no tenia gens de tonto comprengué que Ii convenia tenir-lo content per a retenir-lo amb ell i en aquest fi va ésser que Ii proposà d'associar-se amb ell. Raül ja no penà més en Amèrica, animat per les seves noves condicions de treball, únicament pensà en fer feinc i de la manera que fos més productiva Ȧl poble de Calador hi havia a l'extrem del passeig de la platja una gran casassa d'aspecte desmantelat, però que amb tot, l'imminent decadència que demos'rava, es comprenia que allí hi havia hagut en altres temps opulents moradors i sens dubte que havien jugat principal paper en la vida de la vila. Aquell gran casal tenia a la part de darrera un gran jardí d'aspecte magre i abandonat. Elshereusd'aquell immoble,decidiren vendre part d'aquell ja: dí perquè els obligava la necessitat, i en Raúl amb-els seus estalvis d'un any pogué fer-se seu aquell tros. Segui la estal' viant i s'hi faria una caseta... i d'una vi, liaren amb aquell groc nou de l'or. Emocionant les recollí i en compta fins a cent. Amb afany continuà cabant i dues passes més enllà descobrí una segona, olla amb igual quantitat que en la primera... Fora de si, seguí cabant i era Ja fosc que encara, amb el suor cara avall, anava desentrenyrnt ]a terra. Tenia arrenglerades ja cinc alies[.. Estava tremolós per l'e- moció i nolograva asserenar-se.. Què faria amb aquell diner? però, era seu aquell tresor? Amagà ben bé les gerres, i anà a casa el notari a preguntar a qui pertanyeria si trobava alguna cosa en el terreny que havia adquirit. I el notari va dir-li que era ben seu. No obstant, ell creia que a.]ò no era iust, i confessant al notari la troballa, digué que cosa en vindria una altra i Déu diria. Quan aci:bava le, feina, se n'anava al seu terreny a cavar per fer els fona fer com les formigues, ara un-ments i rejol, ara qu tre maons, anava fent pi» la Un vespre, mentre cabava donà amb el picot un cop afortunat: acabava d'esberlar una olla plena d'unces que dringaren alegrement. A.a mitja claror del crepuscle bripensava donar-ne la meitat als que Ii havien venu el terreny. No siguis ruc -- Ii féu el notari, tu ets un xicot honrat i treballador que treuràs profit d'aquest diner, en ta:it que els hereus de can Tarro;a s'ho malgastaran en el Joc 1 altres vicis, com sempre han fet amb els quartos que han tocat. Amb tot, Raül anà a dur una olla als Tarroges. Les altres quatre les diposità a casa el notari, el qual 1 1 gestionà la venda d'aquell béde Déu de monedes. Llavors sí que es féu la casa de pressa ` i amb el consell d'un expert arquitecte, als pocs mesos una eixerida casa d'estil català era bastida. No trigà en presentar-se comprador i en Raül féu un bonic negoci. Es traslladà amb la butxaca plena a Barcelona i insta! 1à còmodament els seus oncles,i aprofitant un període de pau logré imposar-se com a contractista i en el transcurs de tres anys aconseguí triplicar el capital inicial de les olles. U dia en baixar del seu Cítroén, es va topar amb en Josep M. el qual féu un gest de sorpresa en veure'l tan mudat, i baixant d'un petit cotxe, en Raül el saludà. I doncs, vas mudats Com és això?.. i fins tens auto de butxaca?.. En Raül li digué: Per ara les coses em van molt bé, trebal:o molt 1 no em queda temps per dir tonteries. I deixant plantat Josep M. entrà en ei banc. (Continuarà)

3 pensà V IROLET NiYm. CCXCVI _ pi;,^, 283 'un viatge a 1 a lluna Ilibulxos d'en CORNET per En GUILLEM D'OLORÓ 31 El professor Juli Verd i el seu amic el moro Ah-Oh feia temps que estaven estudiant la manera de trasl!a. dar-se al satèl lit nocturn, vulgarmelt anomenat astre dels poetes. Tot va venir de què Alí-Oli, com a bon mu. sulmu, sentia gran devoció per la mitja lluna i no parava. mai de demanar al seu savi amic que inventés un veh'.. che per arribar-s'hi per tal de contemplar ben de prop l'astre símbol de la religió de Mafumet. Juli Verd, era tan N pulsió de la gravetat, suficient per en» lairar-lo cap als espais astronòmics. Els repòrters se'n varen enterari aviat sortiren grans articles en els diaris anunciant que Juli Verd i Ah-Oh se n'anaven a la lluna amb un cove. L'espectació del públic era fenomenal, i el dia de la sortida, el Camp de la Bóta estava ple a vessar. El professor Juli Verd i el moro Alí-Oli, abillats amb abrics elèctrics i morrions respiratoris, semblaven una sapient, que les invencions ]es feia a grapats cada dia i, per tant, no li venia pas d'una petita cosa com aquesta. Construí, doncs, una espècie de cove proveït d'unes puntes electromagnètiques que produïen una força de reparel'.a d'óssos polars. Després dels visques i brindis de reglament, el cove s'engegà per l'espai, impel'lit por la força electroteràpica que de tan violent féu caure de nassos la major part del públic. (/il^ IBI v O O ^ O Q t O, { O f El cove es dirigia a gran velocitat a través dels espais. Juli Verd i Ali- Oli, entusiasmats, contemplaven el Sol, la Lluna, la Terra. Saturn i els estels amb cua i sense. Allò era més bo. nic que una visita nocturna a l'obser. vatorí. Al cap de poca estona, Juli Verd s'adonà que un estel amb cua els seguia obstinadament. Què serà? l'eminent savi. Però la seva sorpresa arribà a l'extrem quan a l'hora de dinar començà Ahí-Oli a desfer el paquet de les provisions i llavors pogueren observar que, així que es posaren a menjar, l'estel s'apropà encara més i es posà a remenar la cual Endevinant el seu desig li tiraren els ossos i les peles de formasge. L'estel es retirà satisfet, remenant encara la cua. (Acabara)

4 Ntm1 CCXCVI._ p^g, 284 VIROL1 CONTES AR15I^ ADAPTATS PER JOAN GOLS IL LUSTRACION.i DE JOAN JUNCEDA (Continuació) lavis més rojos que la nou mascada tendra i el seu cos esbelt i fi com el de l'abella i més blincadís que les branques tendres del sàlzer. Quan a sa veu, era més melodiosa que la cançó del zéfir i més agradosa que l'oreig que passa perfum t per les flors del jardí. Es, don s, amb gran encert que hom li donà el nom de Anis Al-Dais que vol dir Dolça-Amiga. Quan el Visir la veu quedà meravellat. Quin és el seu preu? pre» guntà a l'agent. El seu amo me'n demana deu mil dinars i encara diu que hi perd, vist els sens fi de qualitats que li atribueix i que jo voldria que oíssiu dels seus propis llavis, oh Visir Fadleddín[ Fes, doncs, venir immediata» ment el seu propietari! El corredor se n'anà a cercarlo i, al cap de poca estona, el marxant d'esclaus ja estava en presèn» cia del Visir: Li desitjà la pau i aquest li digué: Ja és ben bé el teu darrer preu? Oh, Visir generós! féu el - marxant, el qual era un vell persa de barba llarga i blanca. Heu de pensar que els deu mil dinars d'or que demano d'ella no arriben pas a pagar-me les despeses que em costa la seva vida i la seva instruc. ció; puix que heu de saber que li he donat professors que li han ensenyat a la perfecció l'escriptura i les regles de la llengua aràbiga i de la persa; la gramàtica i la sintax;; les regles del dret diví i els seus orígens; els comentaris del Llibre; la moral, la filosofia, la jurisprudència, la geometria, la medicina, les matemàtiques... Però en el que més ella excelleix és en l'art dels versos, dels instruments de musica més variats, en el cant i en la dansa! Es per totes aquestes coses que ella ha devingut més agradosa i més gaia de caràcter; per tot el qual li he posat el nom de Dolça-Amiga 1 Bé, doncs[ feu el Visir. Que et paguin immediatament els deu mil dinars d'or. Li fou pagada aquesta suma i, al moment que anava a acorniadar-se, el marxant persa digué al Visir: Un sol consell vull donar-vos. Digues[ respongué el bon Fadleddín. Us vull aconsellar que no la presenteu en públi avui mateix, car està molt fadigada del viatge i només de» sitja reposar! El millor que podeu fer és guardar-la al vostre harem durant deu o dotze dies per tal que es refagi CLÇA-AMiG4 del desmillorament que li hagi pogut causar el viatge. El Visir trobà qua el consell del marxant era de bon aprofitar i ordenà de preparar-li una cambra privada a l'harem, en la qual pogués descansar tranquil.lament. Heus ací que el Visir Fadleddín ben-kacan tenia un fill de beutat ad», mirable: El seu rostre era de blancor meravellosa, ses galtes colrades i, en una d'elles, una piga com una gota d'ambre gris. Aquest atlot, fill del Vi» sir Fadleddín, s'anomenava Alí-Nur i, com ja podeu pensar, no sabia res de la meravellosa compra que el seu pare acabava de fer. El Visir, abans de deixar Dolça» Amiga a la seva cambra, li digué: Has de saber, filla meva, que jo no t'he comprat per mi, sinó pel comp» te de nostre amo el Soidà Mohammet ben-soleiman El Zeini, el qual vol fer» te la seva mullerfavorita. Has de guardar bé, doncs, de tu mateixa i evitar tota mena de perill que et pugui com» prometre. Guarda't sobre tot, d'un fill que jo tinc fadrí, molt ben plantat i molt trapella: No hi ha noia en tot el barri que no hagi sofert l'engany i el desengany del seu amor. Guarda't doncs, de trobar-lo í, inc'ús, de què senti ta veu o de que vegi el teu rostre al descobert, perquè series perduda sens remissió[ Jo escolto i obeeixo 1 féu Dolça-Amiga tota sotmesa. El Visir, tot tranquil, se n'anà as seus afers. Però heus ací que les coses prengueren un caire ben diferent del que el bon Visir havia pensat. Dolça-Amiga fou conduïda al bany situat al mateix palau del Visir. Les petites esclaves li rentaren tots els membres amb gran cura; li feren massatges, li perfumaren la cabellera, li tenyiren les ungles de les mans i les dels peus, li aliar» garen les paipebres amb kohl, cremaren a sota dels seus peus unes cassoletes d'encens mascle i arnbre gris. Després l'embolicareñ amb una gran tovallola perfumada de flor de taronger i de roses i la condtiiren de bell nou al seu departament, on la muller del Visir ja 1'espe» raya per prodigar-li les cures i cuidarla tal com requereix l'eixida del bany. Quan Dolça-Amiga veié le muller del Visir, li besà la mà amb respecte. Oh, Dolça- Amiga! féu la mare del bellialí-nur. Com ets bella i lluminosa, ara que surts del bany tota perfumada! Tu il.lumines la nostra casa; la qual, amb tu, no necessita llum de cap mena! I Dolça-Amiga, tota commosa, es portà la mà al cor, després als llávis i al front (1) f, inclinant graciosament la testa, respongué: (1) Manera so'emne de saludar.

5 -moció. V TROLET Núm. CCXCVI-_ Pà,o, 285 Jo et remercio agraïda, oh mes» tressa i mare! I pugui Al. lah procurarte els seus dons i totes les gràcies del seu paradís ja en aquesta terral En veritat et dic que aquest bany ha estat deliciós i l'únic que em sap greu és que tu no m'hi hagis acompanyflt! Aleshores la mare d'alí»nur sentí ganes de prendre, ella també, el bany; i ordenà a les es» claves de servir pastes i gelats a Dolça-Amiga mentre ella anava a sub» mergir-se a l'ham» mam. I heus ací que en aquell moment arribà Alí»Nur, cercà sa mare per be» sar-li la mà tal com feia cada dia i, en no trobar-la a la seva cambra començà a recórrer totes les habita» cions fins que arri» bà a la de Dolça» Amiga, la porta de la qual era guardada per dues petites esclaves que estaven enamorades d'ell en silenci. Que és ací ma mare? els preguntà. Oh no! Ah no! feren les dues petites esclaves totes esverades tractant d'impedir a n' Alí-Nur que entrés a la cambra. Ta mare no és ací! No es ací, Alí»Nurl Es a 1'hammam, oh nostre amo Alí»Nurl.. --I, doncs què feu ací vosaltres, anyellets? Au, deixeu-me passar i ja l'esperaré! respongué ell tractant d'apartar- les dolçament. Ai no! Alí-Nur! feren elles es» garrifades. No entris, que ací només hi ha la nostra mestressa Dolça-Ami» ge! I tu no pots entrar-hi!.. I ara! feu ell tot sorprès: - Quina Dolça-Amiga és aquesta? La bella, la Dolça--Amiga que el teu pare ha comprat per deu mil dinars d'or amb destí al Soldà El-Zeiníl No entris, Alí-Nur; que si entres la teva mare ens pegarà!.. Mentrestant, Dolça-Amiga havia oït la veu d'alí-nur i començà a pee-. ser: a Com deu ésser aquest atlot Ali- Nur pintat tan temible pel seu pare? Per mà vida que jo voldria veure'[!..» I s'alçà i,.caminant de puntetes, s'atansà a la porta, entreob i els cortinatges i guaità un xic... més ail Amb aquest simple esguard Dolça-Amiga sentí una forta sotragada a l'ànima i quedà cor» presa d'emoció. Alí-Nur, per la seva banda, per la petita obertura de les cortines havia tingut el temps just per llençar-li un rapidíssim esguard que li havia descobert tota la meravel',osa beutat de Dolça-Amiga, i amb una empenta i un crit allunyà les petites esclaves que guardaven la porta i entrà a la cambra on Dolça-Amiga esperava el retorn de la mare d'aif-nur. Entrà, diem, i portant-se la mà al cor li digué amb dolcesa: Oh, Dolça- Amiga comprada pel meu pare per deu mil dinars d'orl Es que t'han posada a l'altre plat de la balança, per saber el que vals? Oh, Dolça- Amiga comprada pel meu pare per deu mil dinars d'or).. Tu ets més bella que l'or fos, i ta cabellera més torrencial que la de lleona del desert i el teu coll, més dolç, més fi i més fresc que la molça de l'estany[.. Oh,Alí-Nur féu Dolça-Amiga, tremolant-ii la veu. Tu apareixes als meus ulls enlluernats més terrible que el Lleó del desert; tos esguards m'han ferit com l'urpada del lleopard, i tes paraules cona un glavi, han obert el meu pit i m'han arrencat el cor!.. Mentrestant les petites esclaves gemint i plorant per la por que tenien del càstig de sa mestressa, anaren corrent al bany on la trobaren quan tot just n'eixia. Ai, bona mes» tresse! feien to» tes dues esgarrifa» des. Al, quina desgràcia! Però què pas-. se? preguntà la mare d'alí-nur tota astorada. Ai, bona mes» tressaf El nostre amo jove, Alí-Nur ens ha allunyat a empentes de la por» ta que guardavem i ha entrat a la cambra de Dolça -Amiga!.. Ai, desgràcia nostra! féu la muller del Visir. I no obstant la seva edat evençada anà corrent a la cambra de Dolça- Ami-ge, seguida de totes les dames i dones de servei. Al moment d'entrar a la cambra, Alí-Nur havia fugit per una altra porta. Filla meva! féu la muller del Visir amb el rostre tot pàl'lid de le Què ha passat? Dolça -Amiga respongué amb les paraules que Alí-Nur li havia en» senyat: Ah, ma mestressa) Mentre vós éreu al bany ha entrat a la meva cambra un atlot a qui mai jo no havia vist. Era bell, oh ma mestressa! com la llu» na plena, i tenia l'esguard dolç igual que vós. En entrar m'ha preguntat: Ets tu na Dolça-Amiga que mon pare ha comprat per a mi, per deu mil dinars d'or? Jo li he respost que sí, però que io era destinada al Soldà Mohammet ben-soleiman E-Zeiní; però ell m ha dit rient: Oh no, Do!ça-Amiga! El meu pare tenia aquesta intenció abans; però ara ja ha canviat de parar i vol que siguis la meva esposa! Aleshores jo, oh ma mestressa[ ecos» turnada a obeir sotmesa des de le (Seguiré)

6 T tn. CCXCVI Pf.g, 286 VIROLET L a b o m b a 2 Ør4 EI Comité Roig- Carmí, que és bolxevic fins allí, fa pocs dies acordà una bomba col locá a la Casa- ajuntament del poble de Sotavent. En Nicolau Patatof, que és un rus que està pitof, posa aquell trasto infernal, encén la metxa com cal i s'allunya amb precaució per no anar a la presó. Quan passà un municipal tingué un ensurt colossal. Tocà el pito tot seguit i al poble, allà reunit, els mostrà el descobriment que espaordí molt la gent. Tothom s'allunya a grans passos a tapar amb'matalassos les portes i finestrons. Mentrestant hi ha discussions entre els guàrdies al carrer sobre què els caldria fer. - Ja que una bomba això és, ens cal avlsá els bombers Potser seria millor fer ven! un aviador. Fem ven un burgès tirà dels que saben exploté. I la metxa, mentrestant, lentament es va cremant fins que sols en queda un fil. Ve l'alcalde i l'agutzil i comissions del veïnat, mes, cap solució han trobat. ^!^^^ P Ty. t.u s (. -. r El Xelín, gosset molt viu, va olorant on farà un riu, i en veure tanta gentada que a la plaça està agrupada tot saltironant se'n va al costat on ningú hi ha. Veu aquell filet de fum, l'olora: Quina ferum[ què serà aquesta cosotal. Enutjat, alça la pota i apaga el foc de la bomba evitant una hecatomba. Tot Sotavent agraït fé al Xelín ha decidit un homenatge bestial i damunt d'un pedestal una estàtua li han fet al valent i heroic gosset.

7 VIROLET Núrn. OOXCVI P. 287 DI A DE Feia dies que la colònia istiuenca de Vi agran estava avorrida de no poder sortir a passeig a causa dels grans xufecs que seguit, seguit, queien sobre la pob ació i els seus yo ta rts. Al Ca» sino, hm jugava al tresillo, al poker i fins, alguns desesperats, al mahjongg i a escacs, altres llegien per vi» gè sima vegada les revistes del mes passat i algunes nenes musicòfiles turmentaven el piano amb inten s d'assassinat des foxtrots de moda i alguna peça clàssica per variar.' 1 ot respirava fàstic, avorriment, humitat i badallera. Però algú hi havia que no es con» formava amb aquella Iranquilitat i era en Pere Valent, un excursionista de marca i heroi de 'lmil aventures muntanyengi; es. Com que a les havia explicat totes durant els primers dies de la pluja, es trobava ara sense saber com corres» pond e a l'afany del vol de noies que el rodejaven afanyoses de sentir contar mos he: oicitats. Quan s'adonaren que no tenia res més per explicar, l'anaren deixant sol per ariar-se'n a escoltar altres joves que parlaven de xarlestons, de campionats de ball i d'obligats de cornetí. En Pere Valent, en veure's abandonat de ses admiradores, decidí fer un cop de cap. Ani la a emprendre l'aventura més gran de la seva vida. L'ascensió de Puigpelat, el feréstec turó que s'a çava sobre Vilagran, en mig d'aquella plu;a feréstega. Poeta: Quina tr stesa tan les fulles seques! Escombriaire: No s'amoïni, ja les vaig recollint. P L UI A Per qué serveixen els impermeables? exclamà. Jo vaig a Puigpe» la:, costi el que c3sti, aquesta mateixa tarda, tant si plou, com si neva, com si cauen llances de punta. Causà sensació. Les noies torna» ren a rodejar-lo i es feren explicar amb tots els detalls l'excursió projectada. Sortiré havent dinat, perquè és llàstima gastar tot un dia en una as» cenció tan petita. Pujaré carretera amunt fins a ct 'n Pessiga i allà agafaré la drecera de les roques que duu a Pt'.gpe'.at en u.a hora i mitja. Des» prés, baixaré pel caminet del bosc fins a la font de la Remullada. Alià berenaré i cap aquí de segut. L'expectació era gran, quan l'en» demà, en mig d'una pluja torrencial, en Valent sortí carretera amunt guarnit amb bandes, ferrades, motxilla i imperme. ble, cap a assaltar l'impo» nent Puigpelat. Fins una comissió de noies sortí a despedir-lo amb paraigües. L'heroic excursionista marxava im» pàvid per la c rretera, però en arri» bar a cii n Pessiga, la pluja es féu tan forta, que abans d'emprendre la puja» da de les roques decidí reposar una estoneta sota la porxada. Però la pluja no cedia i cada vegada queia amb més avalot. La cuneta de la carretera setablava un torrent i de les roques de Puigpelat en davallaven imponents canals. Un soroll s'oí en la carretera. Era De The Passing Show l'auto de Vilagran a Poblegròs que passava. S'aturà a cá'n Pessiga per recollir un cistells d'ous, i en Valent, veient que la pluja no cessava, decidí pujarhi i traslladar- e a Pobiegròs. Qué hi faria a Poblegròs? Un cop dintre l'auto, reflexionà. Em fico en un café o en un cine fins a les sis i després torno a prendre l'auto, ba'xo abans d'arribar a Via -gran, em remullo al safaretx de cü 1 Patau i dic a tothom que he baixat de Puigpelat en mig de la pluja. I així ho féu. Arribant a Poblegròs, ve'é a la plaça el Cine Ju nón que anunciava amb lletres grosses El Secreto de los Tres Puñales, i hi entrà sensa vacil'lació. Allí dins, ben assegut, ben venti» lat, rosegant xocolates i veient desfilar combois per la pantalla es sentia feliç. Qualsevol s'estigui lluitant amh el xàfec i la tramuntana roques amunt, exposat a rebre un llamp al m.g de l'esquena! E Gato Félix exx te-sionista.., oh, que bonic! Mira, pobret. ccm es mulla! Ara rellisca i cau en mig de les gatoses! Ara arriba a casa tot suat Je, je! qualsevol faci excursions amb pluja, mentre hi hagi cinemes Ja són les sis. Es qüestió de tornar cap a Vilagran. En Valent s'alça de la butaca, es posa l'impermeable, se'l corda bé, coploca la caputxa, surt... Oh! Quin canvi de temps! Fa un esplèndid sol ponent! i un airet suau que enamora! De pressa en Va'ent es treu l'impermeable. Ja ve l'automòbil. Fa gaire estona que fa aquest sol tan bonic? Ui! des de les tres de la tarda! Horror! des de c'nc minuts després d'entrar al cine'. Quina llàstima! Ha ver perdut aixi una tarda magnífica. Bé, almenys ara ja no caldria remullar-se al safaretx abans d entrar al poble. En Pere Valent arribà al Crsino, entrà, no hi hi havia ningú! S'assegué a llegir revistes per pas' -ser l'e>tona. Al cap de mitja hora s'obrí la porta i entraren les notes amb gran gatz-ira. 01, Pere! Vostè per aquí? On s'ha ficat? Eh! ja ho saben... a Puigpelat) Doncs per on ha passat? Nosaltres, aixi que ha sortit el sol, hem dit: anem a trobar en Valent? I hem pujat a Puigpelat. unes per les roques, i altres pel bosc... i no l'hem trobat pas! Veuran, és que... (bé i ara jo qué els explico per sortir del compromís?) Oran concurs d'ombres xinesques N. 626 Angel Vila N. 627 Antoni Burgués N. 628 J. Soler N. 629 Joaquim Faura Redacció i Administració: Carden! Casañas, 4. Impramta: Carrer de Muntaner, 24 in'.er or:

8 Am, CCXCVI._ p, 288 VIRO L Ln T AVENTURES DEL CAPITA PAU SABATA La revenja d'una mona gran negoci proporciona i o o o o. o 0 ri, Amb la ullera ha descobert un illot gran i desert. Està tot ple -de palmera de l'espècie cocotera. Dur cocos a Barcelona és un negoci que dóna. 1 Però els arbres són tan alts que no poden abasta'ls. Provant amb u^pedrada una mona han encertada. Tota la tribu, en venjança a quintars els cocos llança Amb tan bona punteria Dels simis la ràbia- cega que al vaixell tots fan sa via. aviat omple la bodega. I s'emporta cap a Ocata cent mil cocos en Sabata.

Sitemap