El senglar, darrer gran mamífer les nostres contra


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "El senglar, darrer gran mamífer les nostres contra"

Transcripción

1 CÉNCES Fins el 4t. mes presenten el ratllat caracteristic, que perden gradualment. El senglar, darrer gran mamífer les nostres contra JUDTH FERRER TUBAU 6i A tent al mes mínim soroll, el vent de cara, els ulls inquiets vigilant la boscúria, les mans sostenint fermament l'arc, la corda tensa, preparat per l'atac, el calador espera sentir el pas cauteiós d'una presa assequible. És el capvespre. Parets abruptos encerclen, com a muralla insalvable, l'aigua. A la llunyania se sent l'udolar deis llops, que es preparen per a la cacera nocturna. Al seu voltant, encara visibles, empremtes d'ós i de cerval, testimonis muts d'una aferrissada luita per la subsistencia". Qué se n'ha fet d'aquells grans mamíters que a l'edat mitjana encara pobiaven la nostra comarca? El lop, l'ós, el cérvol... No son, ni tan sois, un record en els homes mes vells de la nostra térra. El testimoniatgedelaseva presencia resta en els relats de cacera deis comías de Besalú. L'únic que ha sobrevlscut ais canvis climátics, a la tala abusiva i a la capa indiscriminada és el poro senglar, el darrer gran mamífer salvatge de les nostres contrades. La seva gran capacitat reproductora, el seu ampli i variat ventall d'aliments, la poca fidelitat a un territori concret i, sens dubte, el no ésser una pega cotitzada comercialment, han estat els factors que han contribuil a la seva supervivencia. Amb l'extermini, en el segle passat, de l'ós i el lop i mes recentment de l'áliga reial, l'home mata els seus depredadors específics i trenca l'equilibri natural del mecanisme regulador de les poblacions depredador-presa. L'augmentodisminució de les poblacions venen donats per malalties epidémiques, com la pesta porcina, problemes nutricionals, que afecten la reprodúcelo i l'alletament, i sobretot per l'home capador. El senglar, nom que deriva de "singularis", de "singulus" (sol, únic) o de "porcus singularis" perqué el másele adult acostuma a viure en

2 solitari, és un artiodáctil de la familia deis súids (suidae) i rep el nom de Sus scrofa. Descrípció El porc senglar, massís i corpulent, té un cap voluminós i cónic que s'allarga en un musell prominent i discoidal. El ooll curt i breu, que li permet entrar amb rapidesa entre les bardisses, pero que no li facilita gens ni mica la seva cura corporal. El seu eos és molt mes compacte que el del porc doméstic, amb un pes que va deis cinquanta ais cent noranta quilograms el masele i de tranta-cinc a cent seixanta la femella. Les potes son curtes. El eos descansa sobre les puntes aixecades del tercer i quart dit de cada peu. L'avantatge especial en la constitució del peu resideix en la combinació de rapidesa en la carrera i la conservació de la capacitat de subjecció gráeies a la divisió de la punta del peu en dues peülles mútuament complementarles, formado tiplea deis artiodáetils. Ais poros (Suidae), els canins els creixen formant ullals, una arma terrible en el másele. El pelatge: Constiturt per péls llargs, negres, durs i aforquillats a l'extremitat, amb un borrissol llanut i frisat que a'illa la pell del fred i de la humitat. En el senglar, com en la majoria de mamífers, el color del pelatge no és vistos, sino que va deis tons ocre fose fins al negre, depenent sobretot del fang de la zona. De res no li servirla teñir un pelatge de brillant coloració, perqué presenten visió acromática (son cees peí color), i només veuen el negre, el blanc i els tons grises. Malgrat aixó, el color del seu pél és de vital importancia per a ells, ja que alguns deis seus depredadors teñen visió cromática i en farien presa rápidament, si el color que presentessin fos inadequat. El color i el disseny del pelatge deis joves és molt diferent al deis adults: presenten un ratllatcaracterístic de franges longitudinals que fa que un cop amagats dins les bardisses resultin gairebé invisibles, mentre que l'adult presenta una eoloració uniforme. L'explicació que es dona generalment a aqüestes diferencies és que el model juvenil representa el disseny adult que tenien els seus avantpassats recents, deis quals son descendents els actuáis adults uniformement colorejats. Aixó implica que hi ha hagut un canvi en els costums: el senglar ha substituvt l'ocultació per la fúgida o l'agressió davant del perill. El color del pelatge eanvia segons i'edat. Fins ais quatre mesos presenten el ratllatcaraeterístie, que perden gradualment; a partir deis sis mesos adquireixen una tonalitat vermellosa i uniforme i a mesura quevanenvellint esvan enfosquint. Habitat: Eis senglars no demanen cap exigencia especial al seu biótop, només eviten les comarques obertes, eompletament mancades de cobertura vegetal i es refugien en les grans regions de bosc. Els boscos humits caducifolis mixts formen indubtablement els bióíops mes favorables, ja que hi poden buscar l'aliment i utilitzar la collita de glans i fages de la tardor. Rastres: És difícil veure un senglar Revista de Girona Detall del cap, on s'observen les» prominents defenses. it^'

3 en libertat, si no és en un encontré esporádic. En canvi, podem trobar el seu rastre amb facilitat. Com reconéixer-los? Petjades: La petjada de! senglar és fácil de reconéixer, no hi ha cap ungulat d'igual talla i pes a la nostra comarca. Només es podría contendré amb la del porc doméstic, pero amb una observació acurada és fácil de diferenciar-los. El senglar té un caminar característic; col.loca la pota de darrera sobre la petjada de la davantera i una mica cap a 'exterior i en canvi el porc doméstic no ho fa mai. Un observador experlmentat pot diferenciar el rastre entre un másele i una femella, si aquesta está coberta, i les edats i els pesos aproximats que presenten. Rautades: Popularmentconegudes per "burrigades", son el rastre que deixen quan han furgat amb el musell buscantcucs, larvesd'insectes, tubercles, bolets..., acció aprofitada per l'home, que ensinistra els porcs doméstics, originats a partir del senglar, per a la recerca i rasíreig de tófones. CÉNCES Reboícades: El senglar té el costum de rebolcar-se en el fang, Aquest comportament, intacte en el porc doméstic, que popularment li ha donat una fama inmerescuda i poc decorosa, obeeix a dues causes ben clares; el porc té una característica poc comuna, encara que posseelx a la pell unes estructures que semblen glándules sudoríparos, no sua. Com ho fa per mantenir-se fred? En respirar es produeix una mica d'evaporació d'aigua, pero fins i tota altes temperatures lapérdua d'aigua a través de la pell és petita. Per a solucionar-ho teñen el costum de rebolcar-se en el fang, i un porc doméstic ben empastifat evapora quasi trenta vegades mes d'aigua per unítat de superficie que un de net. Així, aquest comportament els adapta a dimes calorosos, encara que la seva fisiología aparentment no ho faci. L'altra rao, rau en la seva estructura. Com hem dit, la forma del cap i el seu coll curt i robust li permeten entrar a gran velocitat peí mig de les bardisses, pero presenta un inconvenient, li impossibilita l'eliminació de parássits del seu eos. Així, en les reboícades els parásits queden enganxats en el fang i en rascar-se en els arbres pot eliminar-los. Jagos: El senglar presenta activltat nocturna, duraní el dia descansa utilltzant petites depressions del terreny, que poden recobrir de branques i tulles. Reposen junts tots els membres d'una familia, ja que els agrada i cerquen el contacte corporal. Excrements: Son grans i compactes, en general de colors foscos, arrodonits, i de cinc a set centímetres de longitud. Marques d'uhals: Deixen sovint marques d'ullals a l'escorga deis arbres. Reprodúcelo: Canvis en l'organització social. Els porcs senglars viuen socialmení en grups tamiliars o petits ramats. El nucli o unitat social está format per la mare i les seves cries {fins a nou mesos), s'hi poden afegir diverses femelles, i així es manté fins al període d'aparellament. En el grup existeix una El eos descansa sobre les puntes aixecades del 3r. i t/^:'^ ^ 4t. dit de cada '' "'"í. ' peu- - ym0é^^^^^mw&^:

4 Set, Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Mar9 Abril Malg Juny Jul. Agost, Cacera Senglar Blat de ^ moro ^ «Caga i des del 12 d'octubre fins si primer diumenga de febrer. Senglar 1 i^ 2Q1, Í-Í^ Gestado, Jllll'H Lactancia, Blat de moro: sembra- maig, collita a ni^- fináis octubre* collita a m^guina-desembra. marcada jerarquització, on lafemelladominantacostumaaésserlade mes edat. Al voltant d'aquest nucíi graviten animáis periférics, pero la freqüéncia d'associació amb els animáis del nucli i entre ells és feble. Deixant de banda la mortalítat i les entradas i sortides d'animals periférics, el període d'estructura estable d'un grup comenca dues setmanes després del part, per acabar aproximadament el setembre. És a partir d'aquest mes quan els máseles adults s'acosten a les femelles, mentre els máseles joves que pertanyien al nucli, encara immadurs per a acoblar-se, Tabandonen. Un o mes máseles ronden la(es) femella{es) durant 2 o 3 dies. No és estrany que es produeixin baralles entre ells. El másele esbrina si la femella está en zel olorant i llepant la seva orina que conté feromones. Després, segueix la truja en els seus desplagaments, mentre gruny de manera rítmica, alhora que mastega i segrega gran quantitat de saliva. La durada déla receptivitat de la femella és breu, unes 53 hores. El comportament seguit peí másele estimula la femella cap a una conducta apropiada per a la cópula, per arribar a una reprodúcelo perfecta. Quan la femella arriba a una fase de plena disponibilitat, només és necessária una lleugera pressió en el lom per obligar a mmobilitzar-la. La durada de la gestació és de 115 dies i els parís es produelxen entre abril i juliol. Mentre, el grup familiar es manté unit, amb l'abséncia deis joves Revista de Girona máseles, i només uns dies abans del part es desintegra eompletament, per a tornar-se a reestructurar dues setmanes després deis naixements, amb la incorporació de les mares amb eís seus garrins i l'entrada de femelles naseudes l'any anterior juntament amb femelles adultes a la zona periférica. Uns dies abans de parir, la truja gestant, ja solitaria, cerca un indret per a construir un "cau", que consisteix en un abrigall de ramatges i herbes que prepara amb moviments rotatoris del seu eos i que está provevt d'un sostre format per branques. El nombre de cries és de 5 per truja com a mitjana. De seguida es produeix una jerarquització de les mamelles. Durant els 3-4 primers dies, la femella es queda dins el "cau" amb les cries, que presenten una regulació térmica imperfecta. Per a aíimentar-se ja no segueix el tipie comportament bifásic (repós durant el dia i activitat nocturna), sino que hi ha una alternanpa durant les 24 hores de fases d'activitat i de repós. Migada al ritme d'alletament. La truja amb cries petites és perillosa. No té eanins, pero envestirá i mossegará d'una manera ferotge encara que no l'hagin provocada. Alimentació Tot animal ha de trobar en el seu entorn les substancies orgániques que proporcionin, a través de la digestió, l'energia necessária per a les seves necessitats básiques i de prodúcelo..aqüestes necessitats varien, en general, amb l'edat, l'activitat física, la termoregulacló i el període del cicle reproductor. El senglar és eminentment omnívor. La seva dieta abasta un ampü ventall d'aliments, que va des de les glans a les fages, passant per fruítes de tota mena. El seu musell discoidal, juntament amb la seva gran capacitat olfact'va, li permet de furgar en el sol i cercar cues, larves d'insectes, tubeicles rics en mido, bolets... També capturen rates i mengen cadávers d'animals salvatges. L'activitat deis senglars en llibertat és esseneialment nocturna; en canvi, els senglars en captivitat presenten luna activitai diurna. Per a trobar els llocs d'allmentació i fangars, i satisfer així les seves activitats vitáis, es basen, esseneialment, en el coneixement previ d'algun element del grup o bé en l'experiéneia acumulada pels diversos integrants del ramat. Grades al desenvolupat sentit olfactiu, també poden recollir aquesta informado a distancia, així com seguir el pas d'un altre grup. La zona d'alimentació té una superficie inferior a 30 hectárees, on els senglars es queden un máxim de 5 hores. En clarejar cerquen refugi en els seus jacos i poden arribar a efectuar un trajéete de mes de 6 quilómetres entre dos jagos successius. Durant un espai determinat de temps (una estado, un any...), depenent de les condicions eeológiques, es mouen dins d'un perímei

5 tre concret (domini vital), que enclou les diversas zones d'activitat (jagos, fangars, zones d'alimentació). Passant un cert període de temps hi haurá una translació important que condueix aun nou consum de zones d'activitat diaria. Aqüestes transíacions de domini vital varien deis 10 ais 72 quilómetros del punt d'origen. Els estralls en els conreus El senglar comenga la seva acció depredadora sobre els conreus al principi de setembre. Té preferencia peí biat de moro que comenga a estar granat i a madurar. Els primers camps atacats son els mes propers al bosc, que a causa de l'abandó de poblado que ha sofert la muntanya cada vegada son mes a prop deis nuclis habitats. Els estralls causats peí senglar en els camps de careáis cada vegada son mes nombrosos. L'envelliment de la població rural i el fet que CÉNCES els joves sovint traballan fora, ocupant-sa de les torres com a feina complementaria, fa que es perdí el costum de fer parados d'un o mes hornos a la nit per tal d'evitar la possibie entrada deis senglars i las sevas graus conseqüéncies. Aixó, juntament amb un augment espectacular de les seves poblacions, pot arribar a ésser una vertadera plaga, sobretot per al patit propietari. La cacera Sens dubte, la capa és una de las activitats mes antigües realitzades per l'home. S'iniciá com a necessitat vital per a suplir les deficiencias nutricionals en els poblas recol.lectors. A poc a poc ha anat modificant-se fins a arribar a éssar en els poblas "civilitzats" una activitat esportiva. Peí que fa a la comarca de la Garrotxa, i en general, amb algunos modiflcacions, a tot l'estat espanyol, el sistema de capa del senglar és el de paradas. Consisteix a encerclar una zona amb un nombre variable de capadors (8-30), depenent de la colla, que es disposen en llocs estrategias per on és mes probable que fugin els senglars. Cal que coneguin a fons la topografía del terrany per treure partit da tots els avantatges que pot oferir-los. No cal dir que el capador ha d'estarse quiet, no fumar ni portar colonia, ais vasíits discrets... par tal d'evitar que els porcs els detectin. Dos o tres homas es sitúen al mig de la zona encordada i deixen anar ais gossos, que seguirán els rastres i "aixecaran" els porcs que, persaguits, intentaran fugir per un deis ndrets per on asta situat esíratégicament algún deis capadors. Pero, a vegades, quan al senglar comenpa a sentir-se cansat, i sent el perill ferm d'ésser presa deis seus perseguidors, passará de la fúgida a l'atac, amb l'esquena protegida per les bardissas o terrany embrollat, plantará cara amb una ferocitat tal, que s el capador vol Típica manera de transportar el senglar mort.

6 Magnífic exemplar, cagat a la Val! d'ormoier, evitar una vertadera carnisseha entre els gossos, ha d'acostar-se rápidament i matar el senglar acorralat. La temporada de caga del senglar s'iniciá, l'any , el 12 d'octubre i s'allargá fins al primer diumenge de febrer, ambdós inclosos. Hi ha una juxtaposició entre la temporada de caga i Tépoca de zel i aparellament del senglar i també es sobreposa amb l'inici de la gestació. Está prohibida la capa nocturna i matar les femelles acompanyades de cries. La recollida de les dades cinegétiques deis acotaments de la comarca ens indiquen un augment de les poblacions des de l'any 1984 i sembla que tendeixen a mantenirse estables. Cal remarcar que la capa abusiva d'un sexe o l'eliminapió d'una classe d'edat determinada pot arribar a modificar la composició d'una Revista de Giiona població i la dispersió de certs individus pot contribuir a la dispersió d'un pool genétic. Consíderacions fináis Pensem que és tasca de tots teñir cura que aquest gran mamifer no desapareixi, i exercir, aihora, un control sobre la seva poblado, que a causa de la seva gran capacitat reproductora i adaptado comportamental, representa un perill per ais camps de conreu. Judith Ferrer és bióloga. BBLOGRAFÍA Ferrer, Judith: Sus scrofa, ecología iinteraccions amb els habitants del medi rural de rámbit del Pare Natural de la Zona Volcánica, Harrison Matthews, L: Los mamíferos. Destino, Landruiile, George: La caza del jabalí. Hispano-Europea Ed. Ed. Wauget et col: Synthese des connaissances actuelles sur la biología du sanglíer, perspectivas de recherche. Ed. NRA. pubi

Sitemap