DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS"

Transcripción

1 d DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS D.L.P.M Fq.Con.núm.33/27 III Legislatura Any 1993 Número 75 Presidencia del Molt Honorable Sr. Cristófol Soler i Cladera. Sessió celebrada dia 5 de maig del Lloc de celebració: Seu del Parlament SU MARI l.- PREGUNTES: 1) RGE núm. 1628/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat Andreu Mesquida i Galmés, del Grup Parlamentari PP UM, amb la formulació següent: "Quines actuacions esul desenvolupa11l la Conselleria d'agricultura i Pesca front de la crisi europea, nacional i autonomica deis preus, en primera venda, del peix fresc?1i ) RGE núm. 1636/93, presentada per l'hble. Sr. Diputa! loan Huguet i Rotger, del Grup Parlamentari PP-UM, amb la formulació següent: IIQuines actuacions foren duites a tenne pel Servei de corporacions locals durantl'any 1992?1I 3095

2 3094 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del ) RGE núm. 1557/93, presentada per l'hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari PSM I EEM, amb la fonnulació següent: "Quan pensa el Govern de les llles Balears que estaran definitivament elaborats i aprovats els plans d'ordenació de les arees naturals d'especial interes de l'illa de Menorca?" ) RGE núm. 1621/93, presentada per I'Hble. Sra. Diputada Maria Salom i Coll, del Grup Parlamentari PP-UM, amb la formulació següent: "Té la Conselleria de Treball i Transports intenció de desenvolupar les previsions de la Llei d'ordenació deis transports terrestres a la disposició addicional 8a, que permet l'establiment d'un regim especial per a Balears?" ) RGE núm. 1625/93, presentada per l'hble. Sr. Diputat Pere Palau i Torres, del Grup Parlamentari PP-UM, amb la formulació següent: "A través deis mitjans de comunicació es coneix que a vega des es realitza, per part deis intennediaris, una publicitat de les nostres illes no sempre d'acord amb els noso"es objectius turístics. Pensa fer alguna gestió la Conselleria de Turisme sobre la publicitat que fan certs intermediaris en els diversos mercats europeus?" ) RGE núm. 1629/93, presentada per l'hble. Sr. Diputal Andreu Mesquida i Galmés, del Grup Parlamentari PP UM. amb la formulació següent: "Com ha planificat la Conselleria d'agricultura i Pesca l'explotació racional d'un important calador de rossellona ("chirla ") a la badia de Palma?" ) RGE núm. 1637/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat loan Huguet i Rotger, del Grup Parlamentari PP-UM, amb la formulació següent: IIQuin és el grau d'informatització i aplicació de noves tecnologies en la tramitació d'expedients del Servei d'activitats classificades?1i ) RGE núm. 1615/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat Antoni Pons i Villalonga, del Grup Parlamentari PP-UM, amb la formulació següent: lité prevista la Conselleria de Treball i Transports editar algun tipus d'informació per a la difusió dels serveis regulars per carretera de la Comunitat?1I 3099 Il.- PROPOS/C/ONS NO DE LLE/: 1) RGE núm. 728/93, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA. relativa a presentació d'un projecte de llei regulador de l'esport de l'esplai ) RGE núm. 1078/93. presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a creació d'un institut d'investigació i tecnologia turística ) RGE núm. 1154/93, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a lluita contra l'estacionalitat i l'atur a les zones turístiques ) PREGUNTA RGE núm. 1628/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat Andreu Mesquida i Galmés, del Grup Parlamentari PP-UM. Senyores i senyors diputats, bones tardes a tots. Comen <;am la sessió d'avui. El primer punt, com és habitual, correspon a preguntes, i comen<;arem per la 1628, que formula el diputat Sr. Andreu Mesquida i Galmés, del Grup PP-UM, relativa a crisi europea, nacional i auto no mica deis preus en primera venda del peix frese. Té la paraula el diputat Sr. Mesquida. EL SR. MESQUIDA 1 GALMÉS: Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr. Conseller d'agricultura, al nostre grup li interessa saber com ha planificat la Conselleria d'agricultura i Pesca un important calador de rossellona a la badia de Palma. Sr. Mesquida, per mi s'ha equivocat de pregunta. Estam a la Pregunta 1628, relativa a crisi europea, nacional i auto no mica deis preus en primera venda de peix frese. Té la paraula, Sr. Mesquida.

3 t DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del ,, --. EL SR. MESQUIDA 1 GALMÉS: Perdó. Rectificant, perque m'he equivocat de pregunta. Sr. Conseller d' Agricultura, quines actuacions esta desenvolupant la Conselleria d'agricultura i Pesca en front de la crisi europea, nacional i autonomica deis preus en primera venda de peix frese. Gracies, Sr. Mesquida. El Sr. Morey té la paraula. EL SR. CONSELLER D'AGRICULTURA 1 PESCA (Pere J. Morey i Ballester): Gracies, Sr. President. Efectivament, el seguiment estadístic de la producció pesquera ens demostra que s'estabilitza la producció de peix, pero que els preus en primera venda tenen una tendencia clarament a la baixa. Aquest fenomen, que és general a tata Europa, ens ha preocupat de sempre, i des de l'any 1989 tractam de reflotar l'organització professional de Pescadors, Opebal, que no s'ha pogut arribar a consolidar. Sí s'ha consolidat, i nosaltres hem participat directament en la seva creació, la Federació insular de confraries de pescadors de Mallorca, que és equivalent en tots els aspectes a una organització prafessional. Creim sincerament que aquesta organització prafessional, amb la feina que es fa d 'informatització de vendes a tates les confraries i ports de l'illa, centralitzada a la llotja de Palma; la concessió ja definitiva de la llotja de Palma a aquesta federació insulars, i els treballs que es fan d'implamntació en el mercat de les etiquetes d'origen del peix, afavoriran que millori la situació deis preus en primera venda. Gracies, Sr. President. Gracies, Sr. Morey. Vol tornar afer ús de la paraula el Sr. Mesquida. EL SR. MESQUIDA 1 GALMÉS: Gracies, Sr. Conseller, per la seva informació. Esperem que es dugui a terme aquesta estabilització deis preus, i que aquests preus en lloc d'anar a la -baixa vagin per amunt. Moltes gracies. Gracies, Sr. Mesquida. 1.2) PREGUNTA RGE núm. 1636/93, presentada per l'hble. Sr. Diputat Joan Huguet i Rotger, del Grup Parlamentari PP-UM. Passam a la següent pregunta, que és la que formula el diputat Sr. Joan Huguet i Rotger, del Grup PP-UM, relativa a actuacions del Servei de corporacions locals durant l'any Té la paraula el Sr. Joan Huguet. EL SR. HUGUET 1 ROTGER: Moltes gracies, Sr. President. Sra. Consellera, quines actuacions ha duit a terme el Servei d'assessorament a corporacions locals durant l'any Gracies, Sr. Huguet. Té la paraula la consellera Sra. Estaras. LA SRA. CONSELLERA ADJUNTA A LA PRESI DENCIA (Rosa Estad.s i Ferragut): Gnkies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Podríem resumir de la següent manera les actuacions que ha duit a terme els Servei d'assessorament a corporacions local durant l'any Han estat revisades 1963 actes de sessions d'ajuntaments i consells insular, així com resolucions deis seus presidents en els casos en que ens estat remeses, per poder fer un control de legalitat; havent-se remes comunicació al mateix temps a les corporacions d'aquells actes que s'han estimat no ajustats a la legalitat, concretament 16. Igualment s'ha sohicitat ampliació de dades i antecedents per clarificar qualque assumpte, en total a 10 corporacions. Com a conseqüencia de l'anterior han estat formulats dos requeriments d'anul-lació, segons el que disposa la Llei de bases de regim local, quan es veien afectades competencies de la Comunitat Autonoma. S'ham remes així mateix 17 informes jurídics per escrit a sol'licitud d'onze entitats locals; han estat contestades 354 consultes telefonicament o personalment a qüestions plantejades per funcionaris i membres de les corporacions locals. En total l'han emprat 54 entitats. S 'han tramitat així mateix 5 expedients de declaració urgent d'ocupació amb expropiació for~osa a instancia d'entitats locals. S'han tramitat dos expedients de canvi de denominació toponímica de municipis, i un d'unificació deis serveis funeraris i del cementeri. S'han designat representants de la Comunitat al Tribunal de selecció de personal de les corporacions locals; com també s'ha organitzat el Tribunal sobre el que eren les praves selectíves per a I 'ingrés a subescala de secretaris de funcionaris amb habilitació nacional. S'han organitzat les IV Jornades de regim local en col'laboració amb l'inap, amb sessions que s'han duit a terme del mes de febrer al mes de juny a Can Tapera, més o menys amb unes setanta inscripcions. S'ha assistit a la Trabada de responsables autonomics de corporacions locals, que han tengut lloc a Palma i a Sevilla, les primeres organitzades per aquest departament de la conselleria. S'han celebrat dues sessions de la Comissió de coordinació de policies Jocals de les Illes Balears,

4 3096 DIARl DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 concretament el mes de febrer i el mes de novembre. S'ha continuat assistint al seminari que hi ha sobre dret local, que s'organitza a Barcelona per la Federació de municipis de Catalunya; i s'ha duit a terme tot el tema de convocatoria de proves d'accés a l'escola de policia de local, i intervengut en la seva realització. Aquestes proves, com saben, han tengut lloc a Mallorca, Menorca i Eivissa. S'ha continuat cohaborant en el tema de la gestió d'escola de policies locals, i intervenint en el seu consell rector i en els seus organs de direcció, desenvolupant el conveni d 'utilització d 'aquesta escola municipal. Així mateíx s'han tramitat expedients per a l'atorgament de subvencíons als ajuntaments en materia de policies locals. Gracies. Gracies, Sra. Estaras. Vol tornar fer ús de la paraula el Sr. Ruguet? 1.3) PREGUNTA RGE núm. 1557/93, presentada per l'hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari PSM-EEM. Passam a la següent pregunta que és la 1557, que formula el diputat Sr. Orfila i Pons del Grup PSM 1 EEM, relativa a elaboració i aprovació deis plans d'ordenació deis Anei de Menorca. Té la paraula el Sr. Orfila. EL SR. ORFILA 1 PONS: Gracies, Sr. President. La Llei 1/1991 d'espais natural s í de regim urbanístic de les arees d'especial protecció de les Illes Balears, estableix al seu article nove que l'ordenació d'aquests espais es fara mitjan~ant plans d'ordenació del medi natural, o plans especials. El Govern ha manifestat en diferents ocasions la voluntat que fossin els de l'illa de Menorca els primers en elaborar-se i aprovar-se. Quan pensa el Govern que estaran definitivament elaborats i aprovats els plan s d'ordenació de les arees naturals d'especial interes a l'illa de Menorca? Gracies, Sr. Orfila. Té la paraula el conseller Sr. Saiz. EL SR. CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES 1 ORDE NACIÓ DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomila): Gracies, Sr. President. Sr. Orfila, elaborats, ja han estat definitivament elaborats, han estat aprovats inicialment pel Consell de Govern i sotmesos a informació pública i remesos per la informació oficial d'ajuntaments i aitres organismes que han d'informar. Quant a la seva aprovació, tan pres com acabi la informació pública i la informació oficial, i en funció de les modificacions que s'hagin d'introduir com a conseqüencia d 'aquesta informació, es podran aprovar tot d'una d'immediat. Gracies, Sr. Saiz. Vol tornar fer ús de la paraula el Sr. Orfila? EL SR. ORFILA 1 PONS: Sí, Sr. President. Sr. Conseller, li voldríem dir que ens hauria agradat tenir-ios abans, encara que per fer-ho no s'haguessin d'elaborar tots junts, com sembla que es fa. S'han elaborat tots junts els de l'illa de Menorca, i es remeten tots junts. Voste sap, Sr. Conseller, que hi ha una vertadera expectació respecte deis usos que es podran fer en aquestes arees naturals d'especial interes, i que és ben evident que hi ha hagut tota una tasca de desinformació, d'intoxicació fins i tot de I'opinió pública, supos que interessada, per provocar una certa controversia entre la població. Es tractava de demostrar que tota protecció va en contra d'interessos determinats deis ciutadans, i aquesta ha estat una imatge que demagogicament s'ha intentat vendre, jo crec que per gent molt determinada arnés. Fins i tot aquesta controversia s'ha vist animada o s'ha alimentat des d'alguna institució per aíguna autoritat, un ajuntament en concret, que ha fet manifestacions jo cree que en flagrant contradicció amb el que diu la Llei d'arees naturals. Després nosaltres pensavem que hauria estat molt millor prioritzar l'elaboraciód'aquests plans d'ordenaci Ó, de tal manera que els que afecten les arees si no més conflictives, sí les que desperten més expectació, haguessin pogut estar elaborats abans i, per tant, acabar amb els malentesos i amb la desinformació que hi ha en aquests moments. Jo li ha de recordar que fins i tot un ajuntament, en concret el Ciutadella de Menorca, es va adre~ar al Govern de la Comunitat Autonoma en aquest sentit, ja fa temps, demanant que a l'hora de prioritzar es considerés que en concret per aquell municipi hi havia arees que tenien un interes molt diferent per la població. Per exemple és molt diferent el pla que s'haura de fer respecte de l'area del camí de Baix, del Degollador, per exemple, que la de la Vall, al mateix poble de Ciutadella. Es tractava de fer aquest ordre de prioritats i que, per tant, es tinguessin molt més prest els plans del que s'han tingut. Gracies. Moltes gracies, Sr. Orfila. Té la paraula el conseller Sr. Saiz. EL SR. CONSELLER D'OBRES PUBLIQUES 1 ORDENACIÓ DEL TERRITORI: Gracies, Sr. President. Sr. Orfila, jo desconec la controversia que s'hagi pogut produir. En tot cas la

5 DIARI DE SESSIONS! Núm.75! 5 de maig del ". controversia haura estat motivada pel propi contingut de la llei, no pel contingut del planejament, i els plans respectes la llei. És a dir, que si aquesta lesiona o deixa de lesionar interessos particulars, és la llei, no són els plans d'ordenaciuó, que només regulen I'ús previst dins la llei. No hem fet cap priorització per una raó molt simple que voste comprendra facilment. En total són 66 o 67 arees que havia de tenir el pla d'ordenació; a Menorca concretament em pareix que són 17 o 18, i en conseqüencia s'ha intentat unificar, encara que no tots els plans siguin iguals, naturalment, pero sí hi ha molta normativa que és comuna i es pot aprofitar per a tots; i que a més aixo és conseqüent i coherent amb l'esperit homogeneitzador que tenia la Llei d'espais naturals, que pretenia precisament que espais naturals iguals tenguessin el mateix tractament, i no com passava quan es feien lleis singulars. Aquesta és la raó que s'hagin fet simultaniament tots els de Menorca, i no crec que aixo hagi suposat una perdua de temps, al contrari haura estat en benefici d'aquest tracte just per a tots els espais. Moltes gracies. Gracies, Sr. Saiz. 1.4) PREGUNTA RGE núm. 1621/93, presentada per I'Hble. Sra. Diputada Maria Salom i CoIl, del Grup Parlamentari PP-UM. Passam a la següent pregunta, que és la 1621, que formula la diputada Sra. Maria Salom i Coll, del grup PP-UM, relativa a desenvolupament de la LOT. Té la paraula la Sra. Salomo LA SRA. SALOM 1 COLL: Gracies, Sr. President, senyores í senyors diputats. M'agrada saber, Sr. Conseller ele Treball i Transports, si té la intenció de desenvolupar les previsions de la Llei d'ordenació del transport terrestre a la disposició addicional vuitena, que permet -com tots vostes saben- l'establiment d'un regim especial per a Balears. Moltes gracíes. Gracies, Sra. Salom. Té la paraula el conseller Sr. Oliver. EL SR. CONSELLER DE TREBALL 1 TRANSPORTS (Llorens; Oliver i Ouetglas): Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats, Sra. Salomo La Conselleria de Treball i Transports ha comens;at ja una negociació amb el Ministeri d'obres Públiques i Transports per a I'establiment d 'un regim especial per a Balears, d'acord amb el previst a la disposició addicional vuitena de la LOT. A tal fi tenim tres punts en principi a un esborrany, del qual el primer punt és un n~gim de transport península-balears i Balears-península que faculti autoritzacions residenciades a la península, I'ambit territorial de les quals comprengui un port de comunicació marítima amb Balears per realitzar transports amb destí a illes, i tornas amb carrega a la península; és a dír que el mateíx que puguin fer des d'un punt d'origen de Balears amb carrega, puguín tornar també amb carrega sense fer distribució a Mallorca, igualment els de Balears puguin sortir d 'un port de Balears cap a destí de península, pero sense poder fer distribució dins aquella zona on vagi destinada la mercaderia de carrega. En segon lloc, ampliació per imprevíst demanada al Ministeri, del termini de duració de les concessions de línies regulars de viatgers per carretera en I'ambit territorial de Balears, entre un mínim de 15 a 25 anys. Demanam aixo perque entenem que el recorregut dins les illes és molt diferent d 'un recorregut de península, per tant que se'ns accepti o puguem resoldre quan facem les convalidacions, anar entre 15 i 25 anys, segons les línies. La LOT fixa un mínim de 8 anys i un maxim de 20. En el cas de substitució de concessions existents es preveu també l'ampliació de duració entre 20 i 25 anys de concessió quan convalidem les línies. 1 com a tercer Uoc, el d'ampliació supletoria en els transports avisats des de balears de la LOT, amb el seu reglament, i arnés disposicions de desenvolupament respecte de les normes que pugui dictar la Comunitat Autonoma. De tot aixo hem donat coneixement a les federacions i associacions d'usuaris, perque puguem tenir el seu parer abans de resoldre el tema. Moltes gracies. Gracies, Sr. Oliver. Vol tornar fer ús de la paraula la Sra. Salom? Té la paraula. LA SRA. SALOM 1 COLL: Gracies, Sr. President. Voste ens ha dit, Sr. Conseller, que el desen vol u pament d' aquesta Llei d' oredenació e1el transport terrestre es basara en tres punts. M'agradaria si tenen prevists ja uns terminis per aplicació d'aquests punts que ens ha explicat. Moltes gracies. Gracies, Sra. Salomo Té la paraula el conseller Sr. Oliver. EL SR. CONSELLER DE TREBALL 1 TRANS PORTS (Llorens; Oliver i Ouetglas): Gracies, Sr. President. jo cree que terminis no els hem establert perque entenem que val més menjar poc í paír bé. En aquest moment tenim envíats aquests tres articles als usuaris i a les federacions per escoltar al- b

6 3098 DIAR! DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 menys el seu parer, i llavors resoldre. No obstant aixo, donarem la maxima pressa que puguem a aquest tema. Gnkies, Sr. Oliver. Li record que formulada una pregunta, no se'n poden formular de noves en tom de contestació. I.5) PREGUNTA RGE núm. 1625/93, presentada per l'hble. Sr. Diputat Pere Palau i Torres, del Grup Parlamentari PP-UM. La setena pregunta és la 1625, que formula el diputat Sr. Pere Palau i Torres, del Grup PP-UM, relativa a publicitat de les nos tres illes. Té la paraula el diputat Sr. Palau. EL SR. PALAU 1 TORRES: Gracies, Sr. President, Sr. Conseller de Turisme. A través deis mitjans de comunicació es coneix que a vegades es realitza per part deis intermediaris una publicitat de les nostres illes que no sempre esta d'acord amb els nostres objectius turístics. Pensa fer alguna gestió la Conselleria de Turisme sobre la publicitat que fan certs intermediaris en e1s diversos mercats europeus? Gracies, Sr. Palau. Té la paraula el conseller Sr. Cladera. EL SR. CONSELLER DE TURISME (Jaume Cladera i Cladera): Sr. President, senyores i senyors diputats, Sr. Palau. Sí, existe ix una preocupació de la utilització de les nos~~illes com a destí turístic, que a vegades no coincideix amb els nostres interessos, sinó que obeeix a practiques comercials per assegurar-se un determinat tipus de clientela. Llavors, nosaltres estudiam la possibilitat de la creació d'un organisme suficientment representatiu de les IlIes Balears, que no tenim clar si hauria de ser creat a través d'un decret, o tal vegada d'una llei d'aquest parlament, al qualli féssem arribar tota la publicitat i la comercialització que es fa del producte de les Balears perque l'analitzas. En els casos en que estas d 'acord, acceptar aquesta comercialització, i en els casos on es trobas que es fa una mala utilització del nom comercial de les nostres illes, requerir deis intermediaris que ho fan la retirada d'aquesta publicitat. El dubte que tenim és la via que hem d'utilitzar per dur endavant la creació d'aquest organisme. Gracies, Sr. Conseller. Vol tornar fer ús de la paraula el Sr. Palau? EL SR. PALAU 1 TORRES: Sí, gracies, Sr. President. Gracies, Sr. Conseller. Efectivament estam d'acord que alguna cosa s'ha de fer. Casos molt recents, fins i tot referits a l'illa d'eivissa, que el Consell Insular va haver d 'intervenir en una guia comercial que s'havia editat, pero que d'alguna manera la síntesi, les explicacions que donaven quant a l'oferta que tenia Eivissa no ten en res a veure amb la pura realitato Creim que és necessari que s'actul en aquest sentit, i com més aviat ho facem, millor, perque avui en dia ja no sabem si és que a vegades es fan aquestes publicacions per desconeixement, o moltes vegades es poden produir fins i tot induides per altres zones turístiques de l'area mediterrania, que d'alguna manera són els nos tres competidors. Gracies. Gracies, Sr. Palau. I.6) PREGUNTA RGE núm. 1629/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat Andreu Mesquida i Galmés, del Grup Parlamentari PP-UM. Passam a la vuitena pregunta, que és la 1629, que formula el diputat Sr. Andreu Mesquida i Galmés, del Grup PP-UM, relativa a explotació racional d'un important calador de rossellones a la badia de Palma. Té la paraula el Sr. Mesquida. EL SR. MESQUIDA 1 GALMÉS: Moltes gracies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, cree que ara és el moment de formular la pregunta, que m'havia equivocat al principi. Com ha planificat, Sr. Conseller, la Conselleria d'agricultura i Pesca l'explotació racional d'un important calador de rosse Hones a la badia de Palma. Gracies, Sr. Mesquida. Té la paraula el conseller Sr. Morey. EL SR. CONSELLER D'AGRICULTURA 1 PESCA (Pere Morey i Ballester): Gracies, Sr. President. Des que es va descobrir el passar mes de desembre un important banc de Chamellea gallina, rossellona, i davant la sol, licitud massiva per part del sector artesanal de la Confraria de Palma per explotar-ho, varem fer una serie d'actuacions. El primer va ser una campanya de prospecció per avaluar talles, estat de la població, extensió del banc, qualitat sanitaria del producte, i analisi de l'aigua. Sobre la base deis restrttats obtinguts es publica l'ordre de 24 de febrer del

7 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del , que determinava talla mínima, venda, veda, quota diaria per embarcació, i característiques del metode d 'extracció, així com horaris de treball. S 'han expedit 47 Ilicencies, amb una validesa de dos anys, i fins ara no s'ha plantejat cap tipus de problemes. La veda estacional es va iniciar dia 1 de maig, i es pot avan<;ar que la primera campanya ha estat molt positiva, tant en producció com en qualitat, i s'ha aconseguit un fort impacte al mercat local, i fins i tot la desqualificació la rosseliona importada de) continent, que és més petita i de menor qualitat. Gracies, Sr. President. Gracies, Sr. ConselIer. Vol tornar fer ús de la paraula el Sr. Mesquida? EL SR. MESQUIDA I GALMÉS: MoItes gracies, Sr. Conseller, per la seva informació. Creim que és important planificar I'explotació de la "gallina rossellona" aqueixa, de la xirla aquí, a la nostra badia, a fi de potenciar "lo nostro", potenciar )a nostra, a fi que aquesta sigui la que emprem, i no la de la importació. Moltes gracies. Gracies, Sr. Mesquida. 1.7) PREGUNTA RGE núm. 1637/93, presentada per l'hbl. Sr. Diputat Joan Huguet i Rotger, del Grup Parlamentari PP-UM. Passam a la novena pregunta, que formula el diputat Sr. Huguet i Rotger, del Grup PP-UM, relativa a grau d'informatització i aplicació de noves tecnologies en la tramitació d'expedients del Servei d'activitats classificades. Té la paraula el Sr. Huguet. EL SR. HUGUET 1 ROTGER: Moltes gnkies, Sr. President, senyores i senyors diputats, Sra. Consellera. Tal com han manijestat ja en la formulació d'aquesta pregunta quin és el grau d'informatització i aplicació de noves tecnologies en la tramitació deis expedients del Servei d 'activitats classificades. Gracies, Sr. Huguet. Té la paraula la conseliera Sra. Estaras. LA CONSELLERA ADJUNTA A LA PRESIDENCIA (Rosa Estaras i Ferragut): Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats, Sr. Huguet. L'any 1979 es varen transferir originariament les competencies de l'administració de l'estat en materia d'activitats classificades. En aquest moment és guan es varen iniciar les activitats d'aquest servei, del Gabinet d'activitats classificades, que eren realitzades en aquest moment d'una forma totalment manual, mitjan~ant complimentació de fitxes auxiliars i llibres. Pero progressivament a I'aplicació del Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, amb els tramits de concessió de llicencies d'obertures per als ajuntaments de la Comunitat, es va passar de 300 expedients I'any 1980, a l'any 1984 més de mil expedients, i l'any 1986 a més de Aquest nombre grandiós d'expedients tramitats va desbordar les possibilitats organitzatives del Servei d 'activitats classificades, i es feia impossible la continuació de la tramitació normal que es realitzava fins a aquel! momento Per aixo l'any 1986 es va decidir I'automatització i informació del servei, que permetia contra restar aquest increment espectacular de la carrega de feina general, amb una incorporació de noves tecniques i mitjans electronics, informatics i telematics que possibilitaven el desenvolupament de l'activitat i l'exercici de les competencies que legalment ens havien estat encomanades. Es passa així, dones, a un sistema de tractament de la informació totalment manual a un sistema totalment automatitzat i informatitzat. Aixo ens permet saber en quin cas es troba gualsevol expedient, quin és l'estat de qualsevol deis tramits administratiu. Per a aquesta aplicació informatica es va dissenyar un sistema que es va denominar SEA, que és seguiments d'expedients i acords, que el que permet és precisament aquest seguiment d'expedients d'activitats classificades. Aquesta aplicació que es diu SEA és pionera a la Comunitat Autonoma, i es va implantar per primera vegada també un correu electronic entre les diferents con sel!eries del Govern, que possibilita que les diferents conseileries que haguessin d 'emetre informes tecnics els poguessin introduir dins el sistema informatic des de cada unitat, i fossin coneguts instantaniament a la seu del Servei d 'activitats classificada, la qual actuaria un poquet com a secretaria d'aquest servei. EIs objectius que es complien es podrien resumir en un, que era donar compliment als principis generals de I'administració pública, que són eficacia, celeritat i economia. Gracies, Sra. Estanls. Vol tornar fer ús de la paraula el Sr. Huguet? 1.8) PREGUNTA RGE núm. 1615/93, presentada per I'Hble. Sr. Diputat Antoni Pons i Villalonga, del Grup Parlamentari PP-UM. Passam a la desena pregunta, que és la 1615, del diputat Sr. Antoni Pons i Villalonga, del Grup PP-UM,

8 3100 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 relativa a edició prevista per la Conselleria de Treball i Transports per a la difusió deis serveis regulars per carretera a la Comunitat. Té la paraula el Sr. Pons i Villalonga. EL SR. PONS 1 VILLALONGA: Gracies, Sr. President. Té prevista la ConseIleria de Treball i Transports editar qualque tipus d'informació per a la difusió deis serveis regulars per carretera de la nostra comunitat? Gracies.,'.. "" --- ~. ' _0'._/~~ [(). ((.1)!. r 1. r ~. ' : ':. '_ ;.é.b-sr. ~ES1DEN : A'" í - 1 /. / f."" 1, té " ~ C).. J ~. -., 'O,. ~. ' -.'... Gnkies, Sr. President. En altres ocasions en aquesta sala hem manifestat l'objectiu nostre quin era quant a difondre i informar el servei de transport per carretera de viatgers. 1i puc dir al Sr. que esta previst així com anem fent les convalidacions de les línies, intentar arribar a fer un fullet o un llibret, alla on hi hagi tots els serveis, tarifes de Balears. Estam pendents de convalidar, com li he dit, i després posar aixo en practica. A més, als centres alla on volem concentrar els serveis de transports també tenim ganes d'instahar uns planells on es pugui donar una informació clara i concreta del que ara no donam; que és servei al usuari del transport per carretera. Gracies. Gracies, Sr. Oliver. Vol tornar afer ús de la paraula el Sr. Pons? Té la paraula. EL SR. PONS 1 VILLALONGA: Gracies, Sr. President. Només per agrair al Sr. Conseller la seva informació. Moltes gracies. Gracies, Sr. Pons. 11.1) PROPOSICIÓ NO DE LLEI RGE núm. 728/93, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a presentació d'un projecte de llei regulador de l'esport i de l'esplai. Passam al segon punt de l'ordre del dia, que correspon a proposicions no de llei, i veurem en primer lloc la 728/93, del Grup Parlamentari SOCIALISTA relativa a presentació d'un projecte de llei reguladors de l'espor i de l'esplai. Té la paraula en nom del grup proposant el Sr. Ferra i Capllonch. EL SR. FERRÁ 1 CAPLLONCH: Sr. President, senyores i senyors diputats. És evident que l'esport s'ha convertit en una de les activitats socials amb major acceptació i capacitat de convocatoria. EIs aspectes de salut, recreatius, superació i competencia que l'esport duu implícits ajuden al perfeccionament personal de l'individu i al desenvolupament de la igualtat amb els ciutadans. Tot aixo fa que formi part com un deis elements determinants de la qualitat de vida. L'esport forma, o ha de formar, part de I'activitat de l'home des de I'escola fins a la tercera edat. És un element educatiu tant per als esportístes el 'elite com per als que se serveíxen d 'ell simplement com Ínstrument d'equilibri de la persona. l a a l'article 43.3 de la Constitució Espanyola s'estableix I'obligació deis poders públics de fomentar I'educació física i l'esport, així com facilitar I'adequada utilització de I'oci. També a la Carta Europea para todos, adoptada per la conferencia deis ministres europeus responsables de l'esport, celebrada a BrusseHes el 1975 s'afirma la practica de l'esport com un dret general i el deure d'estimular-ia i sosten ir-la de manera apropiada amb fons públics. Destaca així mateix la citada carta europea que l'esport, el ser un deis aspectes del desenvolupament sociocultural, ha de ser acceptat als nivells locals, regionals i nacionals, en connexió amb altres materies que incideixin direccions de política general i una planificació, educació, salut, ser veis socials, ordenació del territori, protecció de la natura, art i utilització de l'oci. En aquest mateix document es subratlla la necessitat que els poders públics s'ocupin d'una programació global d'instahacions apropiades, tenint en compte les necessitats locals, regional s i nacional, procurant el maxim aprofitament deis equipaments existents o realitzarlos. És imperatiu adoptar alguns recursos que assegurin l'accés a la natura per utilitzar el temps lliure, i la necessitat de comptar amb personal tecnic qualificat. Senyores i senyors diputats, si tots estan d'acord amb aquests principis que estan recollits de diversos textos, de cartes europees o en textos constitucionals, estarem d'acord amb la necessitat d'una llei que reguli tot allo referent a l'esport i l'esplai; una llei que entre altres coses reguli l'ambit d'aplicació, competencies de la Comunitat Autonoma, competencies deis conseils insulars i ajuntaments, associacions esportives, clubs esportius, federacions esportives, l'educació física, l'esport i l'ensenyanlj;a, la formació tecnica esportiva, el Consell d'esports de la Comunitat Autonoma, disciplina esportiva i regim de sancions, l'assistencia i protecció de l'esportista, l'esport d'alt nivell, deis equipaments esportius, i de les ajudes a les entitats esportives, entre d 'altres. Pero el que passa aquí és que des de l'any 1983 aquesta comunitat auto noma té les competencies en materia esportiva, pero encara estam igual. És a dir, durant aquests deu anys no hem estat capalj;os d'aprovar una llei que reguli l'esport en el nostre ambit. Avui ja som una de les poques comunitats que encara no tenen una llei reguladora de l'esport i l'esplai. En reiterades vegades hem vist en els mítjans de comunicació anuncis d'esborranys de I'esmentada llei, pero encara és I'hora

9 DIARI DE SESSIONS / Núm.75/ 5 de maig del t que cap d'ells hagi arribat a aquest parlamento Aixo ens dóna a entendre el poc interes que té aquest govern en l'esport, perque jo crec que només l'entén com una maquineta repartidora, sense tenir una planificació ni una regulació correcta que 1 'únic beneficiat sigui l 'esport de les Illes en genera\. Arribat a aquest punt, crec que ja és hora que el Govern presenti un projecte de liei de l'esport, cosa crec que no massa difícil, perque ja que han fet diversos esborranys, segur que si els refonem tots, tal vegada en surt un, i tal vegada surt bo, si de veritat hi ha ganes de regular l'esport en aquesta comunitat autonoma -cosa que, si no se'm demostra el contrari, he de dubtar-. Crec que ha arribat l'hora que l'esport en aquesta comunitat sigui cosa de tots, i que cadascú sapiga el paper que té, i que les coses siguin clares i s'acabin els amiguismes. Crec que ha arribat l'hora que els pocs doblers que aquesta comunitat autonoma destina a l'esport es distribueixin amb un bon criteri, tant en planificació com en distribució, i que tots tenguin ciar com poder-hi arribar. Aixo tan elemental, que al meu entendre ha passat fins ara, es podria evitar amb una liei que ho reguli, una liei desitjada per tots els estaments esportius d'aquesta comunitat auto noma, segons sembla, menys pel Govern; una llei que amb un poc de bona voluntat crec que no hi hauria massa problemes, podria sortir amb un gran consens, tant d'aquest parlament com de totes les institucions implicades. Per tot aixo presentam aquesta proposició no de llei, instant el Govern que en el termini de tres mesos presenti un projecte de llei de l'esport i de l'esplai. Esper que aquesta proposició no de llei, que és una d'aquestes que per la seva benevolencia trobara el suport de tota la cambra. Gracies. (La Sra. Vicepresidenta substüueix el Sr. President en la direcció del debat) Per tant nosaltres li donarem suport. No obstant aixo, jo li he de dir que si no fos per la data de la seu a proposició no de llei, que és del 3 de maig, i permetin que em fiqui on no m'importa, pero la veritat, si no fos per aquesta data li diria que vostes, en aquest cas el Sr. Fena, són uns impacients; perque senzillament amb les noves tecniques de preguntes que hi ha en aquesta cambra, bastaria que vostes esperassin uns dies, i segurament un amic nostre que formas part del grup parlamentari majoritari, podria preguntar "quan pensa la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, o el Govern de la Comunitat Autonoma presentar el projecte de llei reguladora -amb aixo s'ha equivocat, Sr. Ferra, no és el projecte de llei regulador, no; és la llei reguladora, per tant ja li faríem dir be, també- projecte de llei reguladora de l'esport i de I'esplai?". Contestaria el Sr. Conseller que correspongui, ho sabríem tots, i no s'haurien de barallar; perque llavors també he de dir una cosa, nosaltres no entram en aixo que diu voste, que així com es fa ara, no havent-hi aquesta llei reguladora, que hi ha amiguismes i aquestes coses. Jo en aixo no hi entr, perque és una presumpció, i amb aixo no estic d'acord. Pero evitaríem aquestes coses, que li hagin de contestar, i tot aixo; i segurament ho tendríem més prest, tal vegada. Pero, en fi, com que les coses són com són, i no com un voldria, doncs des de la nostra perspectiva creim que nosaltres sí que li hem de donar suport perque tan prest com sigui possible, i aquest termini de tres mesos ens pareix bé, es demani al Govern que presenti un projecte de liei reguladora de l'esport i de l'esplai. Molt bé, moltes gracies. Moltes gracies, Sr. Vida\. Pel Grup Parlamentari PSM 1 EEM té la paraula el Sr. Gomila. EL SR. GOMILA 1 BARBER: Moltes gracies. Sr. Ferra. pel Grup Parlamentari MIXT té la paraula el Sr. Vida\. EL SR. VIDAL 1 JUAN: Gracies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. El Grup Parlamentari SOCIALISTA presenta una proposició no de llei amb la qual hem d'estar d'acord, perque, com ha dit el Sr. Ferra, que l'ha defensat, mereixeria suport de tota la Cambra; perque la presentació d'un projecte de IIei regulador de l'esport i de I'esplai és una cosa que, pel que es veu, ja té previst el Govern d 'aquesta comunitat autonoma, perque com diuen aquí, se n'ha parlat moltes vegades. Ens pare ix que des de I'oposició és perfectament legítim instar el Govern que una cosa que es retarda -se li posa un termini de tres mesos, aixo seria el que menys importa-, pero instar perque ho dugui endavant. Gracies. Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Per al nostre grup és necessari que les Illes tenguin una eina legislativa que reguli el món de I'esport que avui, cada dia més, es converteix en un fenomen social universal que abasta bastant de gent; i creim que les institucions tenen l'obligació de posar els mitjans possibles perque aquests en puguin gaudir, i sobretot si aquesta administració en té les competencies, sobretot les competencies exclusives, perque des de deu anys d'aprovació de l'estatut d'autonomia, on es diu que la Comunitat Autonoma de les Illes Balears té la competencia exclusiva en materia d'esport i de lleure, i a pesar de la insistencia reiterada deis grups de I'oposició, encara no ha estat possible tramitar aquesta llei de l'esport; una llei que nosaltres creim que ha de garantir l'accés en igualtat de condicions i oportunitats a l'esport per tots els ciutadans, que serveixi per fomentar l'associacionisme esportiu, i que coordini les diferents institucions; i sobretot

10 3102 DIARl DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 una llei que garanteixi la descentralització sobre els consells insulars. Una altra qüestió que també creim important que hauria de regular aquesta llei seria la coordinació i la participació de les associacions esportives i les federacions, reconeixent el seu paper que han tingut fins ara de dinamitzadors de la participació deis ciutadans en el món de l'esport. Creim que aquesta llei és necessaria perque asseguri la planificació, com molt bé ha dit voste abans, Sr. Ferra, i poder implantar una xarxa d 'instal lacions esportives que garanteixin aquesta partícipació deis ciutadans. En definitiva, seria una liei que ens permetria de veure l'esport en tota la seva globalitat, i no només de manera puntual i sectorial que nosaltres creim que és el que es fa fins ara. De totes maneres nosaltres li donarem suport, a pesar que aquestes setmanes ja hem vist com s'anunciava per part del Govern la presentació d'aquesta llei, i fins i tot ja hem tingut coneixement deis quatre artides del títol primer. Moltes gálcies. Moltes gracies, Sr. Gomila. Pel Grup Parlamentari PP UM té la paraula el Sr. Coll. EL SR. COLL 1 AL LES: Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. En cap moment des de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern balear s'ha pretes fer un projecte de llei reguladora de I'esport i de l'esplai, com fa referencia el títol d'aquesta proposició no de llei del grup Parlamentari SOCIA LISTA. Cal indicar que l'esport i l'esplai són conceptualment i estructuralment dos fets ben diferenciats, per la qual cosa no té cap sentit voler-los ajuntar en una sola llei. En 5 autonomies de les 17, que avui tenen en vigor aquesta llei, i que són Madrid, País Basc, Catalunya, Castella i Lleó, i Aragó, a les quals podríem afegir Valencia, que si bé no la té aprovada, ja esta en tramit administratiu, en cap d'elles figura en els seus títols la definició de l'esplai. Totes elles es denominen lieis de I'esport, i alguna d'elles de l'esport i de la cultura física. A ;o no obstant, poden existir decrets reguladors deis temes concrets, com pot ser l'esplai. És de su posar, i així ho interpretam, que els portaveus del Grup Parlamentari SOCIALISTA, signant d 'aquesta proposició, es refereix per tant a la liei balear de l'esport que la Conselleria de Cultura, Educació i Esports elabora, i quasi ens semblava que ja coneixia l'exposició de motius, ja que els principis en que l'hem fonamentada són coincidents en molts deis punts, no en tots, pero sí en molts de punts. Segons s'haura pogut veure, seguint la premsa aquests dies passats i en relació amb aquesta llei, la comissió redactora finalitza I'avantprojecte del text, que la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern balear vol sotmetre a la consideració de les federacions esportives balears, consells insulars, col legi de llicenciats en educació física de Balears, com a vertaders i prindpals vertebradors de l'estructura esportiva que són, per incorporar i corregir tot allo que aquests estaments suggereixin, atesa la voluntat que des de la conselleria i des del Govern es té perque la liei balear de l'esport sigui una llei fruit del consens de totes les parts implicades en el fet esportiu. Ates aquest fet, no té cap sentit limitar el període de temps d'elaboració de l'avantprojecte de llei, com suggere ix la proposició presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, i menys en tendria donar-li suport una vegada que, com he dit ja, s'ha publicat a la premsa part de l'avantprojecte. Per tant, no li podem suporto Gracíes, Sra. Presidenta. Moltes grades, Sr. Coll. En tom de replica té la paraula el Sr. Ferra. EL SR. FERRÁ 1 CAPLLONCH: Gracies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Sr. Vidal, totalment d'acord amb el que voste ha dit, i el termini de tres mesos li posavem simplement perque aquesta llei pogués entrar en vigor a principis del Creim que ara eren uns mesos adequats perque poguessin acabar el projecte de liei, al principi del proper període de sessions que entras aquí, i abans deis pressuposts es pogués aprovar. Tres mesos no tenien més importancia que aquesta, que la llei pogués entrar en vigor dins el 1994, a principis d'any. Sr. Gomila, totalment d'acord amb voste. No hi ha res que dir més que agrair-li el seu suport també. 1 quant a voste, Sr. Coll, és que jo no sé que dir-li. La liei de l'esport i l'esplai no sé per que l'estranya tanto Jo crec que esta bé, el títol jo no me l'he inventat, pot compaginar perfectament l'esport i I'esplai dins la mateixa llei. Jo quan vaig presentar aquesta proposició no de llei, la premsa ja havia anunciat diverses vegades diferents esborranys; pero casualment al cap de set o vuit odies d'haver presentat aquesta proposició no de liei al Parlament, va sortir el director general dient que teia un altre esborrany; pero ja era el que feia quatre o cinc, no era el primer que sortia, ja era el tercer, o quart o el cinque que dei a que tenia. A veure si d'una vegada l'acaben i el presenten, i el podrem discutir, i el podrem mirar. i amb el que estíc quasi completament d'acord amb voste és que és una llei que pot arribar a un gran consenso No hi haura massa problemes, no tenguin tanta por. Si no tres mesos, n'emprin quatre. A mi m'és igual si n'estan tres o si n'estan quatre, pero la duguin qualque vegada en aquest parlament, la discutirem, la mirarem, i veurem si som capa ;os de poder-la aprovar el 1994, si som capa ;os entre tots a principis del 1994 d'aprovar aquesta llei. Si en lloc de tres, vaste em diu que n'han de menester quatre, de mesas, encantat de la vida, pero el que nosaltres volem és que a principis del

11 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del tengue m ja definitivament aquesta llei. Res més, Sr. President. moites gracies. (El Sr. President repren la direcció del debat) Gnkies, Sr. Ferdl. Hi ha intervencions en contrareplica? Sr. Vidal, té la paraula. EL SR. VID AL 1 JUAN: Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr. Ferra, pel que m'ha dit voste sobre el termini, jo és que no sé si em voldra fer cas, pero és que jo li he assenyalat un camí per dur aquesta cosa endavant, perque crec que tots estam d'acord. Pareixia que tots estam d'acord, jo li he dit que empnls aquesta tecnica nova de preguntes per part del grup majoritari; i ara voste amb el termini, per que no fa aixo? Faci que preguntin el temps que necessiten, i llavors voste posi el termini, i veura com tothom pot donar suport a aquest projecte de llei de l'esport, que quasi sempre s'ha de fer en temps d'esplai, pero no mescli una cosa amb l'altra. MoItes gracies. Gracies, Sr. Vida!. Sr. Gomila, té la paraula. Quant a la inclusió de l'esplai, miri, Sr. Ferra, m'entengui, seria un invent que faríem. Jo cree que totes les autonomies que li ha anomenat tenen moit més experiencia que nosaltres en lleis; i no vull dir que tenguin més experiencia en esport, pero no han inclos l'esplai, perque és una cosa completament diferent de l'esport. 1 si hem fet quatre esborranys, jo crec que hem de fer els que sigui n necessaris, i tant de bo que no n'hagem de fer cap més quan vengui aquí; pero crec que si s'han fet esborranys sempre sera. per millorar aquesta!leí. No dubtin que en arribar aquí tindra ja una part molt complerta feta, i és que almanco els actors principals hi hauran convingut amb el fet que és la millor que pode m fer. MoItes gracies. Gracies, Sr. Col!. Acabat el debat, passarem a la votació. Senyores i senyors diputats que voten a favor, es volen posar drets, per favor? Gracies, poden seure. Senyores i senyors diputats que voten en contra? Gracies, poden seure. Abstencions? No n'hi ha... EL SR. GOMILA 1 BARBER: Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats, Sr. Ferra. Jo sí que estic d'acord que hi hagi un límit per a aquesta!leí, perque cercant documentació per parlar d'aquest tema vaig trobar el Diari de Sessions de dia 3 de maig del 1989, on la ljavors consellera deia "el Govern té tantes ganes com puguin tenir vostes", referint-se a l'interpehant del Grup SOCIALISTA, "de tenir una llei de l'esport". Vull dir que descús-ahir va fer quatre anys, i aquesta!lei encara no ha arribat. Per tant jo pens que sí, que tres mesos és una data prou considerable, a més quan ja ha anunciat a la premsa que la tenen. Vu!l dir que tres mesos és gairebé no-res. Moltes gracies. Gracies, Sr. Gomila. El Sr. Coll té la paraula. EL SR. COLL 1 AL'LES: Gracies, Sr. President. Tant de bo, estam d'acord tots en una cosa, i és que la volem prest, tots. Jo som del partít que dóna suport, no som del Govern, no puc contestar quan es tindra; pero sí que vull dir que no sempre per córrer de més s'arriba primer. Jo crec que si el que nosaltres volem que arribi aquí consensuada per tots els que hem de ser els principals actors que l'hem de dur a terme, crec que haurem fet una bona feina. 24 vots a favor, 26 en contra, cap abstenció. Queda rebutjada la Proposició no de llei 728. H.2) PROPOSICIÓ NO DE LLEI RGE núm /93, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a creació d'un institut d'investigació i tecnologia turística. 1 passam a la Proposició no de llei 1078, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a creació d'un institut d'investigació i tecnologia turística. Té la paraula en nom del grup proposant el diputat Sr. Pallicer. EL SR. PALLICER 1 PUJOL: Sr. President, senyores i senyors diputats. Darrerament s'ha parlat molt en aquesta cambra de tecnologia, d'investigació, i del famós 1 + D, o com diu la meya companya Teresa Riera, R + D. Fins i tot qualque conse Her d'aquest Govern n'ha fet bandera i ha demostrat una excel lent erudició quant a autors i quant a títols de manuals i d'assaigs. Pero qualque vegada el que oblidam és que pai"sos més avam;ats que els nostres ja fa moltíssims d'anys que desenvolupen aquestes tecniques d'investigació i de I'I + D, fins al punt que és impensable pel seu sistema productiu i operacional no tenir dins els seu s

12 3104 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 plans estrategics de les própies empreses un departament d'i+d. Aquí hi ha una manca total de recerca, tant per part de les institucions com per part de les própies empreses. En el nostre sector turístic s'han anat produint al llarg d'aquests vint darrers anys molts de canvis, tant en els sistemes de producció dins les empreses com en els productes finals. La indústria turística ve marcada per un servei personal que fa que sigui més difícil poder aprofundir en noves tecniques i noves tecnologies que ens mlllorin la productivitat. Per poc que ens remuntem uns anys enrere, comprovarem que durant més de cent anys el sistema de producció deis establiments hotelers i de restauració han estat practicament els mateixos. Era un servei tradicional, acceptat per tothom. Basta recordar qualque vell i bell film on sortien restaurants i menjadors servits per cambrers artesans, i fent una cuina també d'artesant. Els canvis han vengut de la ma de les crisis económiques i de noves modes, i com exemple podríem donar aquest famós fast food importat de civilitzacions nord-americanes, alla on el stress, la pressa, lluita en front de la nostra cuina tradicional, de la nostra cuina de salses, de la nostra alta cuina. Tots aquests canvis els hem hagut d'assimilar per part del sector sense tenir una teoria, aba on ens servís de referencia, i els nostres prafessional han hagut d'aprendre sobre la marxa. En aquest món tan dur i competitiu necessitam de cada vegada més que les empreses comptin amb unes tecniques de producció, i amb unes tecnologies que fadn possible una alta productivitat, i per consegüent una competitivitat. Els processos productius evolucionen, i si nosaltres no estam a I'avantguarda i a la recerca de nous metodes de producció que donin una millora en la qualitat del producte i una millora en la rendibilitat, estarem sempre en perlll de sucumbir, i en desavantatge enfrant de la competencia. Per altra banda, nous productes turístics apareixen dins el mercat, i n'apareixeran més, que fan que haguen d'investigar per treure'n el maxim rendiment. Ens referim a nous productes com poden ser els clubs, els catering, etcetera. Pens que comptant aquesta comunitat amb un institut d 'investigació i tecnologia turística, és fer una aposta pel futur, i és una pólissa de seguretat per al nostre sector turístico Investigar amb analisis serioses tots els processos productius, des de l'alimentació fins a l'animació, així com cercar nous metodes de producció que millorin la qualitat i estalviln costs, és un instrument a tenir en compte, i que crec que devendra imprescindible dins les societats turísticament avans;ades, de cara al futur, per haver de competir precisament dins mercats on els seus costs són molt baixos per ser paisos subdesenvolupats. A més de totes aquestes funcions, aquest institut fins i tot també ens donaria una imatge de qualitat de les Balears, milloraria la professionalitat del sector, dictant uns programes adients; i també innovaria de cara al futur, anant al capdavant, descobrint fins i tot motivacions deis visitants. Hem d'entrar dins aquesta modernitat de la ma de totes aquestes eines que ens dóna la ciencia i la tecnica, sense caure, clar, dins la trampa de convertir-nos en esc\aus seus. La ciencia i la tecnica són un poc els déus moderns, per aixó no hem d 'oblidar que hi ha problemes económics que just tenen solucions polítiques, peró que les solucions tecniques, a la fi i al cap, ens donen camins per triar, i aquestes serien les finalitats d'aquest institut, oferir a les nostres empreses una fórmula i un camí per millorar la qualitat del nostre producte i els nostres costs. Un sector sense recerca i tecnologia, en aquests moments, sempre anira a remole deis esdeveniments. Un sector capdavanter en recerca i tecnologia anira a I'avantguarda de l'economia, millorara la qualitat, millorara la productivitat, i millorara la competitivitat, i per tant la rendibilitat de les empreses, imprescindible per poder continuar existint i estant dins els mercats. Aixó és una guerra que hem de guanyar, dins aquesta guerra económica que tenim dins aquests mercats turístics, i aquesta és la pro posta que avui feim a aquesta cambra. Gracies, Sr. Pallicer. Pel Grup Parlamentari MIXT el Sr. Peralta té la paraula. EL SR. PERALTA 1 APARICIO: Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr. Pallicer, nosaltres creim que aquest tipus d'activitats que voste pro posa que s'haurien de dur a través d'aquest institut d'investigació i tecnologia turística que s'hauria de crear, haurien de sortir de dins el món privat, de la própia empresa privada, que hauria de ser la que hauria de dur endavant una serie d'activitats que en part les du, tal vegada d'una forma un poc insuficient. peró en tot cas s'hauria d'insisitir que des de l'empresa privada es fessin aquest tipus d'activitats per incidir en el que és la investigació i en ampliar els coneixements del món turístic amb les noves tecnologies. Amb aixó no podem dir res, i estaríem totalment d'acord amb les associacions, per exemple hoteleres, d'aquí, de la comunitat, i al tres associacions empresarials organitzen de tant en tant seminaris, organitzen activitats que, com dic, pot ser que no sigui n suficients, peró que es podria intentar parlar amb ells perque s'anés més enfora amb aquests tipus d 'activitats. Per una altra banda hi ha tota l'activitat que s'imparteix des de la Universitat i que, segons sembla, s'ampliara, que creim que també és important quant a coneixements de la tecnologia turística i de noves formes de treball dins del camp i del món del turisme. En definitiva creim també que les entitats públiques s'han de moure per criteris de maxima austeritat, i més en eis moments actuals, en que estem immersos en una situació que a més surt constantment a tots els debats en aquesta cambra, d'una situació económica que no és próspera.

13 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del "'" Per tant creim que crear des de la iniciativa pública, crear des de la iniciativa del Govern de la Comunitat un institut nou que fes aquestes feines que, jo crec que a for<;a de negociació, des del món privat, des de l'empresa privada, creim que no és el més convenient. Per tant, si bé en el fons estem d'acord que s'ha d'arribar a tenir uns majors coneixements, i s'ha d 'aprofundir en aquestes noves tecnologies; per altra creim que aquest no és el millor camí, i per tant no donarem suport a aquesta proposició no de llei que voste ha presentat. Moltes gracies. Gracies, Sr. Peralta. Pel Grup PSM 1 EEM el Sr. Sansó té la paraula. EL SR. SANSÓ 1 SERVERA: Gracies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Les Illes Balears, coincidint amb el procés d'unitat europea, s'hauran d'enfrontar a uns canvis profunds dins tots els sectorso i un deis sectors més afectats per aquests canvis sens dubte pot ser el del turisme. Per aixo es fa urgent marcar unes directrius, una definició clara sobre el futur que ens espera. Ens temem, Sr. Pallicer, com ja deiem ahir, que al Govern balear li manca una certa valen tia per fer front als nous reptes d'aquesta Europa. El PSM 1 EEM pensa que cal rectificar el rumb de l'economia balear, donant al 'economia turística la importancia que té, i així ho hem de fer si no volem quedar endarrerits dins aquesta Europa que no ens regalara res, i que a pesar de la crisi és on ens haurem de moure j competir. 1 per competir haurem de lluitar fort dins aquest mercat enormement competitiu, on necessitarem molta imaginació i coneixements. Necessitam aprofitar les noves tecnologies d'aquesta Europa, i necessitam integrar-nos dins aquestes noves tecnologies, sempre, pero, mantenint la nostra propia identitat. Aixo implica canvis d'actituds en un moment que la nostra oferta turística necessita créixer en qualitat, necessita ser molt més competitiva. Per no queda endarrerits, aquesta proposició no de llei del Grup Parlamentari SOCIALISTA ens serveix almanco per iniciar un. camí diferent que ens marqui un poc aquest futur que la nostra societat voldria veure més ciar. El PSM 1 EEM en principi veu com a positiu que es cre! un institut d'investigació i tecnologia turística, encara que no compartim en la seva totalitat aquesta proposició. No compartim, Sr. Pallicer, que dins aquest futur institut hi cohaborin persones representatives dins el món turístic, i no podem compartir aixo, perque si no hi ha un control d'aquest parlament, ens imaginam com acabara i quines persones hi col laboraran. Res a dir que dins aquest institut hi hagi representants de la Universitat, deis sindicats o d'empreses representatives dins el món turístico Arnés creim necessaria aquesta col laboració, pero aixo sí, amb entitats i no amb persones concretes que de segur nomenaria el Govern balear. El nostre grup volia fer una esmena en aquest sentit, pero hem considerat oportú sentir els arguments del Grup Parlamentari SOCIALISTA del perque introdueix persones i no entitats. Ens agradaria una explicació per poder votar a favor d 'una proposició que com a primera passa ens pareix positiva. Creim que la finalitat que vostes ens pro posen amb la creació d'aquest institut pot ajudar el nostre sector turístic, necessitat de totes les ajudes que pugui aportar l'administració, sigui l'administració central o l'autonomica. El PSM 1 EEM creu en la cohaboració entre la iniciativa privada, la Universitat, els sindicats i els poders públics, encara que de segur no totes les parts veuen el futur de la mateixa manera. Creim que encara que no hi hagi coincidencia, és possible i desitjable la cohaboració, i podem treballar conjuntament pel futur d'aquestes illes. El fet que les Illes tenguin una renda semblant a la mitjana europea ens permet afrontar la realitat fora por, pero també amb prudencia. Aquest fet no ens ha de fer ser triomfalistes i deixar de cercar noves alternatives a la nostra economia. Entenem que aquesta proposició obre una porta a la recerca d'aquestes alternatives, per aíxo, tendra el nostre vot favorable, amb aquestes matisacions que he fet, i que voldría saber si es poden contestar. Gracies. Gnlcies, Sr. Sansó. Pel Grup PP-UM el Sr. Palau té la paraula. EL SR. PALAU 1 TORRES: Gracies, Sr. President. Voldría comen<;ar rebatent alguna afirmació que he sentít, per exemple que al Govern d'aquesta comunitat Ji falta valentía per afrontar els problemes turístics. Jo vull dir que aixo només pot ser fruit d 'una falta de coneixement del que fa el Govern en aquesta comunitat nostra, perque si és en legislació, crec que som capdavanters davant qualsevol altra comunitat autonoma del nostre país, i d'altres zones turístiques de fora del nostre país; i si és també en iniciatives com poden ser infraestructures i altres coses, crec també el mateix, i la prova és en el reconeixement que tenim internacional deis diferents mercats turístics i diferents professionals que han fet a aquest govern, i en concret al conseller de Turisme. Per una altra banda vull dir que quasi podria dir que estic d'acord amb el que també ha anunciat el portaveu del Grup MIXT, que han de ser els professionals, han de ser les empreses que d'alguna manera tenguin la iniciativa aquesta, i que amb suport, com s'ha fet sempre, des del Govern i des de les ínstitucions, pero que siguen ells els que d'alguna manera busquin aquests estudis per la rendibilitat, per la qualitat i pel servici de les seves empreses. La Conselleria de Turisme ja té des de fa molt de temps una estreta cohaboració, tant amb la Universi-

14 3106 p1~r1 DE SESS10NS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 tat de les Illes Balears, com amb els diferents agents socials, quant al que és I'estudi de la problematica de tot el sector turístic de la Comunitat de Balears. En aquests moments podríem dir que hi ha dos fets molt importants, i que crec que tenint en compte el que he dit abans, que han de ser els professionals i les empreses els que duguin aquesta iniciativa, crec que hi ha dos fets molt importants, un és predsament l'escola Oficial de Turisme adscrita a la Universitat, en la qual en aquests moments es poden impartir els estudis de Tecnic d'empreses i activitats turístiques, que equivalen a diplomat universitari; pero que aixo només és un in id que aquestes persones al llarg de la seva carrera poden aprofundir i adquirir altres coneixements o altres carreres, com puguen ser empresarials, fins i tot arribar al doctorat. Per l'altra banda, ahir el conseller ens ho va anunciar fins i tot amb una pregunta que vaig tenir ocasió de poder-li fer, és la posada en marxa de 1 'Escola d 'hostaleria. Crec que a partir d'aquí, de la formació, a partir d'aquests coneixements que puguen adquirir els professionals, és per aquí que podem fer els estudis i la rendibilitat de les nostres empreses. Aixo no vol dir que el govern no hagi fet, amb tota la llarga legislatura, tot el que creim que havia de fer també quant a estudis, i d'alguna manera obrir camí als empresaris. Tots recordam aquí estudis tan importants com s'han fet: el Llibre blane de turisme, el Pla de marqueting de les Illes Balears, estudis sobre l'evolució turística que no els ha fet la Conselleria, sinó que hi han col-laborat i els han fet eminents catedratics de la nostra universitat, estudis d'estadística, estudis de mercats deis paisos que ens assorteixen de clients, de mercats fins i tot d'altres zones turístiques que són els nostres competidors, sobre despesa turística, etcetera. Crec sincerament, ja ho he dit abans, que la creació de més organismes només ens du a un camí sense sortida, a un camí de cada dia tenir més despeses, de tenir més personal; i no volem copiar altres administracions que no vull anomenar aquí, i nosaltres que caiguéssem en aquest mateix error. Crec que el Govern, com he dit abans, ja ho fa bé, i fins i tot m'he oblidat d'altres estudis que avui hem tengut l'ocasió de veure -n'he torbat un fins i tot en el nostre caseller- que són els estudis que fa la Conselleria d 'Economia i Hisenda del Govern balear, que també crec que poden servir de base tant als professionals com als empresaris per obrir-ios aquest camí i aquests coneixements que han de tenir de cara a les seves empreses. Per tant, votarem que no a tots aquests punts d'aquesta proposició no de llei. EL SR. PRES1DENT: Gracies, Sr. Palau. Vol replicar el Sr. Pallicer? Té la paraula. EL SR. PALLICER 1 PUJOL: Sr. President, sen yo res i senyors diputats. Comen~aré contestant i agraint, amb els matisos corresponents, el possible vot favorable del Grup PSM 1 EEM; i contestaré tant el Grup MIXT, representat com a portaveu pel Sr. Peralta, i al Sr. Palau, ja que han donat practicament els mateixos arguments. Sr. Sansó, estic amb voste quan ens diu que s'ha d'anar a rectificar aquest rumb d'aquesta política turística. Jo crec que és ver; crec que s'han fet moltes coses, pero estic convenc;ut que hem d'anar cap a una nova política turística amb molt més vigor i amb molt més rigor. Estic convengut; sé que és difícil, pero crec que és així com s'ha de fer, i s'ha de canviar un poc aquest rumb, amb iniciatives que hem presentades i que presentarem fins i tot ele cara al futuro El que m'ha dit voste que presentavem persones, no era aquesta la nostra intenció, en absoluto És a dir, molt millor si hi hagués un institut controlat pel Parlament; sempre hi ha d'haver un control, i el control parlamentari és el sobira, per tant molt millor; i si havíem dit persones representatives del sector turístic, a més la Universitat, a més del sector empresarial, a més del sector sindical, era precisament perque jo estic conven~ut que el turisme, i sobretot aquests punts concrets de millorar la rendibilitat nostra del turisme, ha d'estar per damunt tot, ha d'estar per damunt interessos partidistes, i donavem un vot de confianga al Govern; pero no era per anar a cercar noms ni per personalitzar, que quedi ciar aquest punto Quant als arguments que ens han presentat el Sr. Peralta i el Sr. Palau, jo els vull dir el següent: Jo estic d'acord amb vostes que la investigació, 1'1 + D, han de ser les empreses que l'han de fer; i és el que fan a aquests grans paisos com Alemanya, com Japó, com Estats Units, que abans he mencionat. Pero aba hi ha unes grans empreses, hi ha empreses que tenen un potencial economic, moltes d'elles superiors al pressuposts d'aquesta comunitat autonoma. AqUÍ la realitat és una altra; aquí tenim una atomització d'empreses, hi ha una serie d'empreses que estan formades per grans cadenes, pero la gran majoría esta atomitzada, i no fa cap tipus de recerca. Ni tan sois les grans. Per tant, si nosaltres no unim aquests esforc;os, si nosaltres no cream aquests institut, i les mateixes empreses el puguin anar subvencionant amb donacions, fent una fundació, nosaltres mai no tendrem una recerca. 1 si nosaltres som una potencia turística dins aquesta Mediterrania, el primer que hem de fer si ho volem continuar essent de cara al futur, és tenir aquesta investigació de noves tecnologies. 1 aixo ningú m 'ho podra discutir. Per tant, l'únic que he fet ha estat analitzar la realitat nostra i particular d'aquesta comunitat autónoma. Quant a la qüestió d'austeritat, jo estic d'acord amb voste, hi ha d'haver austeritat, evidentment; pero qualque vegada l 'austeritat d 'un comptable d 'anar tancat aixetes perque no gotegin, a pesar que sigui important, no és suficient. Hi ha d'haver inversions estrategiques

15 D DIARI DE SESSIONS / Núm.75/ 5 de maig del 'r;? que facin que nosaltres guanyem el futur, i aquí l'austeritat és fer les inversions de cara al futur, i aquesta és una d'elles. 1, a més, si parlam d'austeritat, quin pes té dins el producte interior brut el turisme? Es diu cada dia, d'un 70 a un 72%, el directe i indirecte. Quin pes té agricultura? No ho sé "pero se'n deu anar a un 2, un 3 o un 4. Quants d'empleats té la Conselleria de Turisme? Setanta?, setanta-dos? Quants d'empleats té la Conselleria d'agricultura? Tres-cents?, tres-cents deu?, tres-cents vint? Que feim aquí? Que hem d'investigar, hem d'investigar I'agricultura, que ens dóna un 4% i que va a la baixa, perque s'ha d'anar reduint, o hem d'investigar la primera indústria turística? ~... Gracies, Sr. Pallicer. Volen contra replicar? El Sr. Peralta té la paraula. EL SR. PERALTA 1 APARICIO: Sr. Pallicer, voste ens ha parlat ara fa un moment d 'una figura nova, i jo amb aquesta sí que hi estaria totalment d'acord, amb la figura de la creació d'una fundació per estudis de noves tecnologies turístiques, amb as;o hi estaria totalment d'acord. La creació d'una fundació, la seva composició, i els seus estatuts, normalment són totalment diferents del que és un institut dependent d 'un organisme del Govern balear. Jo crec que ja ha sortit aquí moltes vegades la figura de creació d'institut d'as;o, creació d'institut d'allo, creació d'ínstitut d'allo altre; i realment jo no és que estigui totalment d'acord amb la interven ció que ha fet el Sr. Palau, perque ho ha fet des d'un altre punt de vista, pero li he de dir que hauríem de veure quin ha de ser el resultat final d'aquest instituto Voste esta convenc;ut que pot donar un resultat absolutament positiu. Jo crec que amb un altra via es podría arribar al mateix resultat, i que el cost que li suposaria a la Comunitat Autonoma seria molt inferior, o practicament no en seria cap; a través d'una fundació. En canvi, a través d'un institut hem de crear un nou organisme que evidentment creara unes depeses importants i que generara en torn a as;o tot un nou sistema, tota una nova burocracia, amb la qual jo no acab d'estar d'acord; i més havent empreses de la importancia que hi ha, de les cadenes turístiques importantíssimes que es mouen en-aquesta comunitat, que voste sap perfectament que moltes vegades part deis seus beneficis, les se ves inversions es fan fora d'aquí, fins i tot a l'estranger, es fan a palsos del tercer món o a altres bandes de l'estat, com poden ser les illes Canaries, i en canvi part d'aquests beneficis es podrien invertir, una petitíssima part, en aquesta fundació. Amb ac;o hi estaria totalment d'acord; ara. amb un institut, em sembla que és crear un nou organisme que l'únic que faria seria generar més despeses, i crear un nou organisme burocratic a la Comunitat, que en aguests, sentint-ho molt, no hi estem d'acord. Gracies. Gracies, Sr. Peralta. El Sr. Palau té la paraula. EL SR. P ALAU 1 TORRES: Gracies, Sr. President. Només vull dir-ii al Sr. Pallicer que nosaltres estam d'acord que també l'area d'agricultura s'ha de fomentar. Nosaltres no valoram els sectors productius de les nostres i!les en base al número de funcionaris que tenen les conselleríes, sinó en base a la importancia i a les persones que viuen d'ells. Cree que és important fomentar l'agricultura, és important fomentar el comers;, i també -com no- el turisme; i amb aixo avui estam aquí. li toro insistir: estic d'acord, és important l'estudí, és important augmentar la qualitat, reduir els costos. Pero tot aixo, li toro repetir, cada empresa té la llibertat de gestionar així com cregui convenient. El Govern balear en aguest cas, o la Conselleria de Turisme, ja té l'organ que si ha de fer algun estudi l'ha de fer. No anem a crear altres organismes que, com he dit abans, només són despeses superflues. La Conselleria ja fa el que creu que ha de fer; i si el dia de dema en necessita més en fara, com per exemple en aquest moment n'esta fent a determinats mercats turístics per saber quines són les incidencies que tenen a determinad es illes. Aixo crec que és funció de la Conselleria de Turisme, i no d'altres organismes, perque al cap i a la fi només seria un subcontracte. Gracies. Gracies, Sr. Palau. Acabat el debat, passarem a la votació. Senyores i senyors diputats que voten a favor, es volen posar drets, per favor? Gracies, poden seure. Senyores i senyors diputats que voten en contra? Gracies, poden seure. Senyores i senyors diputats que s'abstenen? No n'hi ha. Tornarem repetir la votació. Senyores i senyors diputats que voten a favor, es volen posar drets, per favor? Senyores i senyors diputats que voten en contra? Senyores i senyors diputats que s'abstenen? 21 vots a favor, 29 en contra, cap abstenció. Queda rebutjada la proposició no de liei ) PROPOSICIÓ NO DE LLEI RGE núm, 1154/93, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a Huita contra l'estacionalitat i l'atur a les zones turístiques.

16 3108 DIARI DE SESSIONS / NÚm.75 / 5 de maig del 1993 Passam a la Proposició no de!lei 1154, del grup Parlamentari SOCIALISTA, relativa a liuita contra I'estacionalitat i l'atur a les zones turístiques. Té la paraula en nom del grup proposant el diputat Sr. Obrador. EL SR. OBRADOR 1 MORATINOS: Sr. President, senyores i senyors diputats. Sense ocupació no hi ha futur. Aquest crit ha recorregut les principals ciutats de tot el nostre país, i certament a la nostra comunitat també el podríem aplicar: sense ocupació no hi ha futur per al nostre país. Aquest crit ha estat rapidament assumit per tots els partits polítics; tots I'han fet seu, tots entenem que l'ocupació és la maxima expressió de futur i de riquesa per a un país. Pero avui ens hem de preguntar si realment ho hem assumit a la practica dins les nostres institucions, si el Govern balear ha entes realment que sense ocupació no hi ha futur, si aquest parlament ho assumeix, si totes les nos tres institucions públiques, la nostra societat balear, els sindicats, les patronals, entenen que tots tenim una tasca per construir aquest futur. Per tant tots tenim una tasca a complir per fer realitat aquesta ocupació. Pero de fet, tots entenem que aquesta assumpció d'un slogan, d'un crit, s'ha assumit tal volta per emprar-io per denunciar i atacar les responsabilitats o els incompliments d'aquestes responsabilitats que han tengut altres, i no nosaltres, en Uoc de servir d'una reflexió profunda sobre la propia i exclusiva responsabilitat que té cadascuna de les institucions, i avui concretarnent aquest parlamento La millor redistribució de renda és I'ocupació, la més justa, la més adient i la més productiva de cara al país. Aixo ho creim tots. Tots, per tant, hem de fer el possible perque aixo sigui veritat. Tots i cadascun de nosaltres hem d'aportar el nostre petit o gran esfor~ perque aixo sigui realitat. Per tant, hem d'oblidar de traslladar responsabilitats a altres institucions, siguin de Madrid, siguin d'europa, sigui n deis sindicats, siguin de les patronals. Ens hem que hem fet i que pensam fer perque aquesta situació canvi"i, i molt concretament ho hem de fer a Balears, on el dilema atur-ocupació no funciona amb els mateixos mecanismes que a la resta de l'estat espanyol; i la causa principal d'aquesta disfunció, o d'aquest diferent comportament és que la nostra principal activitat economica es diu turisme; i aquesta activitat de turisme cada vegada es fa més estacional i menys, per tant, professional. Cada vegada és més temporera, i per tant crea més precarietat. Cada vegada té manco qualitat de serveis, i per tant cada vegada empra menys treba!ladors per client. Cada vegada significa menys ingressos per turista, i per tant aixeca els costs de personal cada vegada més amunt sobre el cost que suposa aquest mateix turista. 1 aquesta situació, que expressada amb idees generiques tots la podem compartir, té realment una repercussió numerica en la quantificació de l'ocupació i l'atur específica a les Illes Balears. Aquest diagnostic, per tant, requereix una terapia precisa i concreta a les nostres illes; terapia que també el Govern balear pot aplicar cridant precisament a la co ' aboració a les altres institucions i a la societat balear en el seu conjunto Nosaltres entenem que aquesta realitat d'atur a Balears, i la intentam quantifipr utilitzant tres dades importants per al creixement economic de les nostres ilies; 1984 era l'any en que per una banda hi havia una nova!lei de protecció de l'atur, i al mateix temps podem significar que era una data d'inici de la gran remuntada de l'activitat turística que hem tengut dins aquests darrers temps. Podíem triar l'any 1988 com a any de maxima activitat turística; arribarem gairebé al mig bilió de renda per turisme. Per tant corresponia a la situació de maxim creixement economic d'aquestes illes. Al mate ix temps podíem dir que la renda turística i general a Balears representava el maxim índex entre població i ocupació. 1 podríem triar la tercera data, que seria per confirmar la situació actual. i si haguéssim de triar dos mesos emblematics perque ens facin entendre com evoluciona l'ocupació en referencia a l'atur a les Balears, podríem triar per un costat el més de gener, i per altre el mes d'agost, com a període de mínima ocupació i període maxima ocupació. Tenim present que el gener de l'any 1984 a Balears teníem aturats, amb una població ocupada de ; parlaríem per tant d'un 22% d'atur en referencia a l'ocupació. En canvi 1988, curiosament, i jo els demanaria, senyores i senyors diputats, que repassassin bé aquesta xifra, I'any 1988 teníem al mes de gener aturats, amb una població ocupada de treballadors, aixo significa el 27% d'atur. Pujarem d'atur a un moment que precisament era de maxima ocupació. 1 el 1993, ja dins un període de recessió teníem el mateix mes de gener aturats per una població ocupada de treba!ladors, representava el 22%. Que significa en realitat? Que com més ocupació, més atur. i qualcú de vostes podria pensar que aquesta punta només es fa el mes de gener. Si repassam les xifres concretes de la nomina d'atur, per tant que representa a partir de la!lei de I'any 1984 gairebé el 75-80% de tots els aturats, ens diu que l'any 1984 hi havia una nomina d'atur de milions de pessetes, que el 1988 aquesta nomina d'atur era de milions de pessetes, i que l'any 1992 la nomina d'atur representa prop deis milions de pessetes. És a dir, que si I'estacionalitat es marcava en punta, s'estenia alllarg de tot l'any, perque el mes d'agost -període de maxima ocupació- de l'any 1984 teníem aturats enfront d 'una població de ocupats; representava el 12%. L'any 1988 en teníem , havíem baixat el mes d'agost, que representava el 8% damunt la població ocupada. 1 l'any 1992 concretament en teníem , molt més el mes d'agost, que representava damunt ocupats el 9%.

17 tr DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del ,,'1 Que significa tot aixo? Significa que el model economic que tenim cada vegada, com més creixement té, resulta que el té de tal manera que provoca més atur, menys ocupació. Si miram aixo, i ho analitzam en profunditat des d'aquells criteris generals, ens donam la causa principal d'aquesta distorsió entre el dilema ocupació-atur. 1 la causa principal es diu estacionalitat. Nosaltres creixem economicament en base a l'estacionalitat, i aquesta estacionalitat genera fenomens que tenen diferents repercussions importantíssimes per a l'equilibri d'aquesta comunitat. El primer de tots és una clara desertització de les zones turístiques. Cada vegada es va a menys, s'utilitza menys el servei durant la temporada baixa perque cada vegada hi ha menys activitat damunt el territori. Pero aixo suposa, evidentment, una manca de turisme d'hivern, de turisme no temporero Significa també un empobriment de tota la població. Ens trobam que les prestacions socials disminueixen, perque es ten en menys períodes de cotització, ens trobam que el nostre salari mig esta pessetes per davall del salari mig d'espanya, perque realment la nostra població esta en precarietat. Per tant entenem que totes les mesures, els esfor<;os del nostre govern han de ser per centrar aquest tema de l'estacionalitat. Nosaltres no proposam, ni molt manco, una panacea taumatúrgica que ho curi tot. Proposam simplement unes mides que signifiquin mides limitades, la primera d 'una serie que anirem presentant, que signifiquen en primer!loc, i és el punt número 1, una voluntat del Govern de dissenyar plans d'actuació en temporada baixa d'acord amb totes les institucions, d'acord amb tots els sectors socials, empresarials i sindicals. Significa, per tant, en aquest moment és la segona part de la nostra proposició, que són els punts 2, 3, 4 i 5, mesures concretes d'activació dins l'animació en la participació d 'una activitat hivernal que permeti realment mili orar aquesta ocupacíó. Per acabar simplement diria que si entenem que el nostre govern, que el Govern de la Comunitat Autonoma de les Illes Balears ha de fer una actuació concreta, entenem que aquest és el camp prioritari que hauria de marcar, que és concretament la Huita contra l'estacionalitat, i aquesta Huita no pot estar al marge d'un consens social, d'un consens institucional que per altra banda diríem que al tres institucions com són els ajuntaments, com han estat les patronals i els sindicats, ja fa esto na!luiten i fan propostes precisament contra aquesta estacionalitat. El Govern d 'aquesta comunitat, per tant, no pot estar d'esquena d'aquests fets. Si realment creim que l'ocupació és el que dóna futur a un poble, i aquest govern hi creu realment, cosa que a vegades hem de dubtar seriosament, creim que el primer objectiu que ha de tenir és intentar lluitar contra aquesta estacionalitat; i avui li oferim la primera proposta, intentar millorar aquests plans d'hivern que permetin que a les nostres zones turístiques hi hagi una activitat que permeti un turisme d 'hivern que necessitam per rompre aquesta estacionalitat. (La Sra. Vicepresidenta substitueix el Sr. President en la direcgíó del deba/) Moltes gracies, Sr. Obrador. Pel Grup Parlamentari MIXT té la paraula el Sr. Peralta. EL SR. PERALTA 1 APARICIO: Gracies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Sr. Obrador, vagi per endavant que el Grup MIXT donara suport a aquesta proposició no de llei. Li votarem a favor perque creim que tots els punts que s'hi recullen són perfectament una via, un camí, per lluitar aquesta estacionalitat que des d'aquí voste ha defensat des d'aquesta tribuna, perque s'acabés amb ella. Estem d'acord que per part del Govern de la Comunitat també s'hauria de fer feina i s'hauria de lluitar en contra d'aquesta estacionalitat; perque evidentment les empreses turístiques, sobretot les grans empreses, els afavoreix molt en certa mesura els seus beneficis aconseguir-ios en un curt espai de temps, amb un mínim de personal i amb un mínim de serveis tenir els mateixos beneficis que es podrien obtenir d'una manera escalonada al llarg de l'any. A<;o són, en definitiva, els comptes que fan, que jo crec que són erronis, perque si la temporada turística fos més llarga, segurament aquests ingressos, aquests beneficis pel turisme podrien fins i tot ser superiors. Estam d'acord i creim que l'estacionalitat va en contra també de la qualitat del turisme, perque aquests turismes alternatius de que moltes vegades hem parlat aquí, per fer augmentar aquesta qualitat del turisme, molts d'ells no són precisament aquells que es practiquen durant els mesos punta, sobretot el que és del 15 de juliol fins a 15 de setembre. Per tant, estam d'acord amb aquesta proposició, pero voste ens ha parlat aquí d'una qüestió, que s'hauria de posar en practica amb una terapia per acabar amb el treball temporal. Jo li voldria recordar que la millor terapia per acabar amb el treball temporal qui I'ha de practicar és el Govern central, no el Govern d'aquesta comunitat autonoma, perque -que jo sapiga- les modalitats de contractació qui les ha aprovat i posat en practica és el Govern central a través de I'Institut Nacional d'ocupació, a través de l'inem; i difícilment podrem Huitar contra l'estacionalitat només amb mesures com les que aquí es plantegen, si alto no va acompanyat d'acabar d'una vegada per totes amb la varietat de modeis de contractació que afavoreixen precisament que es facin aquestes contractacions curtes, i moltes vegades de personal no tan qualificat com hauria de ser, perque es permet a través d'aquests. Creim que els sistemes normatius que esta n imposat des del Govern central de Madrid a través de l'inem són totalment contraris a aquesta possibilitat de lluita contra l' estacionalitat, i per

18 3110 DIARI DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 aconseguir que acabi o com a mínim es pugui pahiar aquesta quantitat de treball temporal que hi ha en aquests moments a la nostra comunitat. Voste ens ha donat unes dades del nombre d'aturats, ens ha dit que s'ha incrementat I'atur I'any passat, precisament en el moment de major ocupació, i amb ac;:o estam totalment d'acord, pero ac;:o fonamentalment es produeix degut al fet que la normativa actual que no siguin contractats aquests trebailadors per més temps; i, en definitiva, ac;:o no és ni més ni manco que allo pel que els sindicats al llarg d'aquest darrer primer de maig han I1uitat, han defensat amb les seves consignes, a les seves sortides al carrer, als seus mítings; han defensat precisament que s'acabi amb aquest sistema de contractació que hi ha en aquests moments, que es practica a restat, i que a les zones turístiques, i a la nostra comunitat, que viu fonamentalment del turisme, ens afecta molt directament. A vegades algunes d'aquestes modalitats han estat pactades, altres han estat imposades mitjanc;:ant decrets llei, i veim molt difícil, en definitiva, que només amb aquestes mesures que avui aprovarem aquí, si no van acompanyades d'aquesta modificació del sistema de contractació de l'inem, es pugui acabar amb aquest problema que vostes han duit avui aquí dalt a aquesta tribuna. Per tant, resumint i acabant, com he dit al principi, donarem suport a la proposició no de llei, pero en I'exposició havíem de dir creim que ac;:o només són mesures complementaries. El tema fonamental és que els treballadors puguin accedir a un lloc de feina fix, o com a mínim el que s'havia pactat a aquesta comunitat, que va ser la pionera, que era allo deis fixos discontinus, cosa que sembla que cada vega da es practica manco, perque jo sé moltíssims de casos de fixos discontinus que quan arriba la temporada -i voste supos que també ho deu saber- han arribat fins i tot a no tenir feina, perque també els sistemes d'acomiadament que es practiquen en aquests moments gracies a les normatives que s'apliquen a I'Estat i podríem assegurar que practicament permeten l'acomiadament lliure. Per tant, difícilment es pot arribar a donar-li so lució si no es modifica tot ac;:o. 1 ac;:o va íntimament lligat a la situació economica que pateix tot l'estat, i va íntimament lligat també a la situació de crisi economica que també pateix la nostra comunitat. Si bé els ingressos en un curt espai de temps són importants, en el que és al llarg de l'any a qui perjudica fonamentalment és als treballadors, i creim que s'haurien de prendre altre tipus de mesures. Ja per acabar vull recordar-li que de les contractacions que es fan en aquests moments, podem dir per les estadístiques que tenim, que en aquests moments els treballadors que tenen feina només un 60% tenen el que es podria dir feina fixa, Ilevant els aturats. la resta estan tots amb contractacions de caracter temporal. És a dir, estam per damunt del 40% de treballadors amb contractació temporal. 1 en un cas com és de l'hostaleria i és el del turisme, difícilment sense aquestes modificacions es podra resoldre el problema. Gracies. (El Sr. President repren la direcció del debat) Gracies, Sr. Peralta. Pel Grup PSM 1 EEM el Sr. Sansó té la paraula. EL SR. SANSÓ 1 SERVERA: Gracies, Sr. President, sen yo res i senyors diputats. Sr. Obrador, ens pareix bé aquesta proposició no de Ilei, ja que ens posa damunt la taula un problema greu que té la nostra economia turística, principalment dins la temporada baixa, i que aquesta proposició pot contribuir a intentar donar solució a aquests problemes. Per aixo li donarem el nostre suporto Entenem, així i tot, que aquesta proposició ve a tenir dues parts, una primera part podríem definir que a pesar de continuar sent la principal potencia turística de la Mediterrania, ens trobam amb un greu problema de destrucció de l'ocupació. De fet, la realitat ens mostra com les xifres d'atur augmenten cada any; i si aquestes xifres són importants durant l'estiu, es tornen molt greus i preocupants dins la temporada d'hivern. Aixo ens ve a confirmar que la crisi ha acabat amb el model de desenvolupament d'aquests darrers trenta anys. Les possibilitats que tenen les Illes Balears per mantenir un ritme d'inversió, o continuar donant feina als seus habitants, s'enfronta a una profunda revisió. Es fa urgent elaborar un nou model turístic molt més complet, al sigui possible una major qualitat, pero sense perdre llocs de feina. Es fa urgent formular propostes encaminades a afavorir l'ocupació. Davant la manca de qualificació professional, l'administració hauria d'invertir més recursos en projectes de formació i amb una avaluació deis resultats obtinguts. Veim com en temporada baixa els treballadors i tota roferta complementaria ho passen molt malament. Tot aixo el Sr. Obrador ho ha explicat moit bé dins una intervenció que ha fet, i jo també em volía centrar un poc a ser una mica optimista de cara a la segona part de la moció, quan dóna unes certes solucions, que nosaltres voldríem que el Govern tengués en compte perque ens pareixen bé. 1 ens pareixen bé perque no ens queda més remei que davant la perdua d'atractiu que tenen les IlIes Balears dins la temporada baixa, pel fet per ventura de no poder oferir sol i platja, mostrem el que fins ara hem amagat, aixo pot ser la nova seducció que necessita aquest turisme de temporada baixa. S'haurien de potenciar molt més les vacan ces de caire social i cultural. Tenim el programa de turisme d'inserso, i el tour operadors ens diuen que la demanda motivada per inquietuds culturals augmenta any darrere any. No oblidem que les Illes Balears tenen uns atractius culturals que podem aprofitar, i dins aquest programes de cultura que ens proposen, hauríem de tenir en compte un fet que és la creació de la Fundació Miró,

19 'b DIARI DE SESSIONS / Núm.75/ 5 de maig del per exemple, que ens obre una nova epoca, fins i tot davant altres mercat fins ara oblidats, com poden ser el japones o l'amerid.. També tenim a les Illes Balears una historia desconeguda per a la majoría deis turistes que ens visiten. Hi ha també a les Illes Balears molts d'altres atractius culturals desconeguts per molta gent que ignora 'existencia d'aquests atractius. També és important tenir el turisme nacional, fent promocions dins el mercat espanyoi. Molts de congressos científics i professionals podrien venir a les Illes i tal vegada no ho fan, perque no aplicam un marqueting adequat, o que no coneix bé la nostra realitat. Comprenc que és difícil allargar la temporada, ja que aixo no sois depen de nosaltres, pero una bona oferta seria anar a cercar un turisme d 'activitats o d 'esport, que fins i tot podria resultar més compatible amb el que és la temporada baixa. El problema que ens podem trobar és que els hotelers han delegat una certa part de la gestió o promoció en els tour operadors, i aixo fa que estem en les seves mans, i esperar que dins les seves ofertes incloguin aquests atractius que, sens dubte, tenen les Illes Balears. Un bon exemple d'aixo que dei m pot ser -i aquí també parlam d'esports- la promoció sobre cicloturisme a l'hivern, que creim que ha donat uns bons resultats. Nosaltres creim que és aquest el camí, per aixo entenem que aquesta proposició a la segona part les solucions que dóna poden ser molt valides; i més si tenim en compte que dins Europa tenim ciutats que viuen del turisme i no tenen sol ni platja, sinó només historia. Pensam que aixo també és possible aquí amb els nostres conjunts historics. Volem acabar també dient que vivim un moment terriblement complicat, i que aquesta perdua de llocs de feina, aquest tancament de petits comer<;os, bars, cafeteries, restaurants, també és degut -i aixo s'ha de dir- a una pressió fiscal que moltes vega des fa insostenible mantenir aquests locals oberts. Volíem acabar amb aquestes paraules, i dir que donarem suport, perque ens pareix molt bé amb la crítica que es fa a la primera part, jo diria que positiva, perque de qualque manera ens mostra la realitat, i ens demostra que la situació és do lenta, per tant és una situació greu que el Govern hauria de resoldre; i la segona part percjue ajuda a resoldre aquest tema quan dóna sortides per aquest turisme de temporada. Per aixo tendra el nostre suporto Gracies, Sr. Sansó. Pel Grup PP-UM el Sr. Palau té la paraula. EL SR. PALAU 1 TORRES: Gracies, Sr. President. Sr. Obrador, hem escoltat molt atentament el discurs que ha fet aquí dalt, i amb moltes coses estam d'acord. Voste ha fet una exposició de la trajectoria turística durant aquests últims anys, en la qual segurament les dades que ha donat són correctes; i també, com no, ens ha donat xifres, concretament de l'atur. Estam d'acord, hi ha hagut aquests alts i baixos quant a l'ocupació turística, i també hi ha hagut aquest increment tan important de l'atur. Pero jo també li voldria dir que no vulgui fer responsable el Govern d'aquesta comunitat d'aquest fet concret de l'atur. Jo crec que tal vegada s'ha equivocat de forum. Aixo esta molt bé, pero tal vegada ho hauríem de dir a un altre lloc. Perque, que passa?, per que hi ha estacionalitat? Aixo és el que havíem d'analitzar. L'estacionalitat es produeix per dos factors importants. Un, per la manca de turistes; l'altre perque fins i tot molts d'empresaris no volen ni tan sois tenir la seva empresa oberta durant aquests mesos de l'any, perque l'empresa no és productiva: o sia, perden més doblers cada dia que tenen obert. Jo crec que hi hauria mesures, tal vegada, per incentivar aquests empresaris perque tenguessen les empreses obertes, a part que llavors hauríem de provocar també que venguessen els turistes. Si per part de l'administració central s'incentivassen els hotelers, en aquest cas, que per tenir obert se'ls donassen incentius quant a la contractació per treballadors d'hivern, incentius que podrien ser descomptes en la Seguretat Social, que cree que seria important, incentius com podrien ser una baixada deis tipus d'interes, que vull recordar que Espanya som el país que quasi doblam en molts de casos els interessos que hi ha a altres liocs, etcetera; tal vegada aniríem millor. Pero hi ha una altra cosa, ahír en parlarem aquí. Ahir parlarem aquí d 'un tema molt concret, I 'IV A del transport aeri, que ens deixa en aquest moment en desavantatge, ens crea un greuge comparatiu amb l'arxielag canario 1 és un deis principals competidors turístics durant la temporada d'hivern. Mentre no puguem liuitar amb les mateixes condicions que altres zones turístiques, nosaltres no podrem fer res. Li vull dir, a part de tot aíxo, i entrant ja en el fons de la proposició no de liei, perque voste fa cinc propostes, que practicament jo li puc dir que si aixo fos la solució de l'estacionalitat estadem salvats, perque la conselleria a través d'lbatur, tot el que parlam, tant de fer fullets, com de fer programes culturals, com d'excursionisme, concerts, esport, etcetera, tot aixo es fa. El Govern ha posat les condicions favorables perque es puga practicar el golf a les nostres illes; es fa promoció del cicloturisme, no d'ara, des de fa quatre anys: s'han fet mapes de rutes, s'han organitzat circuits, s'ha fet el maillot Miró; coses culturals, per exemple, que s'ha parlat de promoció cultural de les nostres illes, s'ha parlat fins i tot de la fundació Miró. Si la fundació Miró és precisament el programa estrella que du la Conselleria de Turisme en aquests moments a les promocions internacionals; o sia que sí que treballa en aquest tema. 1 a més d'aixo -i supos que voste ha coneix, perque

20 3112 DIARl DE SESSIONS / Núm.75 / 5 de maig del 1993 voste a més de coneixer aquest parlament també coneix un municipi- des de fa bastant de temps, i a les zones que hi ha turisme d'hivern, en el cas de les illes menors, com puga ser a Eivissa i a Menorca, o bé a través deis foments, o bé a través deis consells insulars, i amb convenis fets amb els distints ajuntaments que tenen aquest tipus de turisme, la Conselleria de Turisme col labora economicament perque es desenvolupin una serie d'activitats per fer que aquests turistes que sí que coneixem, que venen en una temporada baixa, que no tenen atractius que tenen en l'estiu, pero per fer de manera que aquests turistes que ens visiten tenguin una estada més grata. 1 aixo és el que fa, i es fa des de fa quatre, o cinc, o sis anys, des que s'ha comenlfat aquest tipus de turisme. Hi ha el programa "Hivern a Mallorca ", hi ha el programa "Hivern d'eivissa ", i l'any que ve, si Déu vol, perque les notícies que tenim és que Menorca comenlfa a tenir turisme d'aquest tipus, turisme d'hivern, doncs hi haunl el programa d'hivern a Menorca, o com li vulguin dir. Moltes de gracies. Gracies, Sr. Palau. Vol replicar el Sr. Obrador? Té la paraula, ido. EL SR. OBRADOR 1 MORA TINOS: Sr. President, senyores i senyors diputats. En primer lloc he d'agrair al Grup MIXT i al Grup PSM 1 EEM el seu suport. El que voldria aclarir és que jo em referia a una terapia de treball, no de sistemes de contractació; per tant de crear activitats, i no d'anar al model de contractació, que simplement per recordar, vull dir que l'aes, que el model de contractació procedeix de l' AES, va ser un acord firmat amb els sindicats, per entendre que en aquell moments eren útils i valids per reactivar la nostra economia i crear més ocupació, com de fet ho va demostrar un període. Que després, per un abús d'aquest model de contractació estam en la situació actual, ens hem de culpar tots, que en aquells moments empresaris, sindicats i tots estavem d'acord amb aquest tipus de model. per dir-li, li avan9aria que el programa del Partit Socialista per aquestes eleccions precisament du l'anul-lació d'aquest model de contractació, i la fixació del contracte fix; per tant, de tornar al que deien antigament, i molt classicament, el contracte causal. 1 jo és aquí on vull anar, perque és el tema més importanto És impossible que es contracti si no hi ha feina, perque tots sabem que si no hi ha feina, la contractació no d'estira per voluntarisme, sinó que s'estira per activitat, independentment deis abusos que demostraven les xifres que he dit aquí. és a dir, no és possible que si 60 mil i busques d'aturats el gener del 1988 generas sin una nomina d 'atur de milions, i en canvi aturats el gener de l'any 1993, igualment que el 1992, generi una nomina de Hi ha un desfasament que vol dir que s'han utilitzat sistemes de rotació de contractació temporal abusiva, i que han generat l'increment d'aquesta població d'aturats. Pero jo no em plantejava aquí -jo ho he dit al principi- debatre un programa d'estat; perque per a tothom és bo de fer, el més comode és dir que la culpa la té un altre. Jo dic, i he intentat demostrar, que fins i tot quan provocam més activitat en aquesta illa, generam més atur. per tant tenim un desfasament de model de creixement, com molt deia el Sr. Sansó, en aquest moment i que compartesc totalment. No per més activitat vol dir que generem més ocupació aquí. Tal volta generam un deteriorament important del nostre producte turístic quant a qualitat del servei per reducció de costs quant a ingressos-despeses dins el radi que correspon a contractació laboral, per tant a despeses laborals. El que sí vull dir és que parlam d'activitats que és aquí on nosaltres podem incidir, on realment tenim totes les competencies d'ordenació de la nostra oferta turística. 1 aquí deiem, en contra del que voste ha dit i sense entrar a debatre programes d'estat, que aquest govern no ha estat sensible a crear aquests programes. Que un moment donat ho feren i ho estan fent, el programa d 'hivern que per tots és elogiat com un programa positiu de turisme de tercera edat, va néixer s'iniciatives sindicals, a'tronals, i de qualque entitat municipal. El programa de lluita contra l'atur va néixer de sindicats i patronals un moment a l'hora de presentar els programes concrets de noves promocions, neixen d 'esforlfos intensos de molts d'ajuntaments amb els sectors socials. El que jo demanaria, per tant, en aquest moment, és que aquest esfor9 també el fes el Govern. Sens dubte que fa iniciatives, pero fa més bé la impressió que aquelles iniciatives concretes que lluiten contra 1 'estacionalitat són les que han estat més minvades. Voste parlava de programes d'hivern, i nosaltres -i li vull dir personalment- sempre hem col-laborat amb la conselleria. Per tant aquí no hi ha hagut interes partidista o partidari de denunciar una situació. Sempre hem col-laborat els ajuntaments on hem tengut govern, amb la conselleria en aquests programes d'hivern. El que precisament hem denunciat des d'aquí és que aquests programes d'hivern no es planificassin de tal manera que anassin dins el fullet de promoció turística deis propis tour operadors, i aixo no s'ha fet perque cada vegada s'han anat reduint aquests programes, s'an fet a destemps i no s'han pogut introduir com un producte més dins el fullet; perque els propis empresaris s'han trobat amb la dificultat de garantir que aquestes activitats hivernals es podrien fer, i per evitar les possibles indemnitzacions que poguessin causar aquests fets, no les han posades. per aixo precisament. D'aixo fa vuit anys, que han desaparegut, abans hi eren. Per aixo entenem que aquesta pro posta va perque es puguin fer aquests plans de que parlava el Sr. Sansó, previament, amb temps, en cohaboració amb les institucions i les entitats economiques i socials de cada municipi perque cadascun hi aporti la seva part, i aquests projectes, aquests programes es puguin incorporar ja al que

Sitemap